Què és Nadal? no vull dir històricament, ni per quin motiu es celebra el 25 de desembre (
i no al maig o quan sigui), em refereixo al motiu pel qual l'ambient s'omple de partícules en suspensió plenes de sentiments, el que un amic en diria
"dies nyonyos".
La millor descripció d'acord amb el meu punt de vista la vaig llegir fa uns mesos en un poema de Miquel Martí Pol.
Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
El trobo deliciós. Hi veig el retrat del Nadal càlid, pausat, familiar, desprès de tot allò que desvirtua l'ideal que de ben segur tots hem imaginat algun cop... que per això serveixen els ideals, per ser ideals.
Només discrepo del contrapunt "trist" dels últims versos. El futur és llunyà i difícil, si, això a tothora, però el "trist" és un concepte transitòri o, com a molt, opcional.
M'equivoco si afirmo que tots hem viscut aquell instant davant d'un mirall, o bé dins el cotxe en una cruïlla, o be davant l'armari mirant que posar-nos, o amb el telèfon a la mà decidint si trucar o no, o potser davant d'uns llavis... quin no ha viscut un instant en què hagi sentit dins seu que la decisió que prengui afectarà a la seva vida futura des d'aquell precis instant? Ho acabarem creient així o li restarem importància, però el record del moment perdurarà.
Potser aquests dies són una bona ocasió per atendre pausadament al que sentim i al que volem per així refermar el compromís amb el nostre projecte de vida. Potser per això ens agrada tant veure'ns o trucar-nos i parlar, doncs així d'alguna forma sabem
amb qui podem comptar. Potser caldria entendre per què serveixen els propòsits i els compromisos: per complir-los i fondre les ambigüitats.
Potser és tot això i, a més, la il·lusió que em fa compartir aquest poema que tant m'agrada i aquests "potsers" especials en una nova entrada després de tants mesos, això em fa sentir una mica més feliç aquests dies.
Gràcies per ser a l'altre costat i gràcies a tu en especial si així ho has sentit en llegir-ho.
Brindem per què entre tots tinguem unes bones festes i puguem donar la benvinguda a l'any nou ben contents.
Salut!
