14.12.10

Aquests temps


Menuts rostres il·luminats,
reflecteixen anuncis, bocabadats.
Benvinguts al nostre temps,
aquí no n'hi ha prou amb ser,
a més, cal aparentar-ho.

5 comentaris:

Joan ha dit...

Ens quedarà un nadal ben maco amb tanta aparença, no?

polaroid mental ha dit...

la llàstima es que masses vegades l'aparença no concorda amb el ser

Wostin ha dit...

Abans voldria aprofundir una mica en el sentit que vull donar a aquest post. L'aparença és necessària, fins i tot les plantes quan és primavera la utilitzen per cridar l'atenció! El problema és quan l'aparença degenera en opulència i el que inicialment era un complement de ser esdevé la raó de ser. Ara que he rellegit el post m'he adonat que no s'entén del tot aquest significat.

Joan Maco ho serà segur, m'agradaria molt que nevés una mica aquests dies!

Polaroid Mental Aquests dies és quan l'aparença té més feina i quan més es nota si és una actitut superficial...

Gràcies pels comentaris ;)

Sofía Möller ha dit...

L'aparença sempre hi és. El difícil és trobar el punt just per saber representar el que ets, un equilibri important.
Davant del dubte, somriu sempre. També és una bona manera de lluïr-te, i més en aquestes dates.

Wostin ha dit...

Sofía Möller La teva recepta sempre l'encerta, afrontar-ho tot amb uns somriure als llavis. Merci ;)