"El pessimisme es va descobrir el dia en que al pintor se li va acabar el color negre".
Aproximadament deia així la frase, no he arribat a temps de sentir-ne l'autor. Crec que és una imatge molt ben trobada i té raó: quan es veu tot negre té a veure amb una depressió, en canvi el pessimisme brinda gran varietat de matissos (en tonalitats apagades, això si) i en cap cas és només negre. És un argment que així de primera volada s'agafa una mica amb pinces, ho admeto, però no neguem la part de raó que té.
És del color d'aquells dies grisos farcits de núvols que es neguen a deixar-nos veure el sol? o del colors terra típic de la tardor i les fulles que anem trepitjant en passejar pel carrer? o potser el d'un capvespre banyat pel color taronja del sol que es pon?
I ho escric sense ni un xic de pessimisme a la pell, sols és una reflexió en veu alta d'una frase fantàstica ;)
6 comentaris:
de fet els colors existeixen per la llum, si no hi ha llum, tot és fosc, tot és negre
Ben vist! Tot són matissos que depènen de la incidència de llum sobre ells.
Gràcies per la visita ;)
el pessimisme és del color que hom vulgui. Tot depèn del dia i del color del cel. El pessimisme també poden ser olors, com l'olor de fred que no m'agrada gens, o l'olor de fulles que cauen, això depèn de cadascú.
I el que més m'agrada és que ho diguis sense pessimisme.. Tu sempre has tingut molta llum.
Acabo de descobrir-te i m'ha agradat el que hi he trobat. Tornaré.
EL pessimisme no té color, els colors són optimistes. El pintor no va esgotar els altres colors, sinó que se li va trencar el pinzell i no va poder seguir pintant!
b. Això de les olors és bona idea, a mi no m'agrada l'olor a cendra...
Sofía Möller Gràcies per veure'm així de bé, una abraçada ;)
Joan Sí, els colors són optimistes, el que acostma a fallar és la forma de vere'ls... com el fet que indicava l'altre comentari de veure els colors sense llum, aleshores tot canvia.
Celebro que t'agradi el bloc, benvingut!
Moltes gràcies pels vostres comentaris ;)
Publica un comentari