Caminant cap a l'horitzó

Conceptes

2012-01-12T03:13:00.000+01:00

[ de la libertad ]
[...]
"Y así es vuestra libertad, cuando pierde sus cadenas, se convierte en cadenas de otra libertad mayor."
[...]

[ de la belleza ]
[...]
"Todo esto es lo que habéis dicho sobre la belleza.
Mas en verdad hablasteis no de ella, sino de vuestras necesidades insatisfechas.
Y la belleza no es una necesidad, es un éxtasis.
Ni una boca sedienta, ni una mano vacía la suplica.
Sino un corazón ardiente y un alma encantada.
No es la imagen que querríais ver, ni la canción que desearíais oir.
Es una imagen visible aunque cerréis los ojos, y una cancion que oís aunque os tapéis los oidos."
[...]

Després de llegir "El profeta" de Gibran Jalil Gibran, escrit l'any 1923.

Alle Snakker Sant (tots diuen la veritat)

2011-12-27T03:33:00.000+01:00

Aquesta cançó em va captivar des del primer cop que la vaig sentir al Delicatessen. Siri Nielsen, quina veu! La versió acústica d'aquest vídeo és, a falta d'una paraula millor, insuperable.

Han anat passant setmanes sentint-la esporàdicament fins que n'he buscat la lletra, doncs així directament en Noruec no s'entén ben res (ni tant sols veient-ho escrit) però tot i així no sembla ser cap tonteria.

Hvor skal du gå

når alle veier fører til en vegg

og i den veggen er et lite søkk

fra gamle møter med ditt hode?

hvem hører du på

når alle snakker sant og sier hør

og du har hørt det tusen ganger før?

og du lurer på

hvor skal du gå?

du trenger en ny vei nå

Togene går

og andre mennesker klarer fint

riktig tog til riktig tid

du våkner alltid opp i feil by

hvor lenge holder et håp

når du tror at du skal klare deg

men beina bare vil en vei?

og du lurer på

hvor skal du gå?

du trenger en ny vei nå

når du ikke orker kjempe mer

du lukker øynene og ser svart

det mangler tegninger på ditt kart

hvem skal du slå

hvem skal overvinnes i duell

når den eneste du møter er deg selv

igjen og igjen?

hvor mange ganger skal du gå

den samme veien gang på gang

fordi det er den eneste du kan?

og du spør med din klareste stemme

hvor skal du gå?

Google translate proposa aquesta traducció al català, si més no aproximada. Hi ha un munt de matissos que es perden en aquesta traducció, però la idea es dibuixa bastant clara: a on vas?, què vols?, "buscar un nou camí"... al final tots acabem parlant del mateix en un moment o altre. Encara que siguis una cantant originaria de Noruega i visquis a Nova York, en un moment determinat pots tenir les mateixes cabòries que algú que escriu un bloc com aquest que teniu just davant. El que ens diferencia (i molt) és l'habilitat per expressar el que sentim... en fi, Noruega és un país del que n'estic enamorat des de fa temps i com més temps passa, més em fascina.

Tot això em recorda una frase de Joan Fuster que vaig llegir fa uns dies: "No, no us cal passar ànsia per aquestes coses. Això que acabeu d'escriure, efectivament, s'assembla moltíssim al que ha escrit ja un altre senyor."

Quatre dies i entrarem a l'any nou ;)

Nadal? potser

2011-12-16T20:20:00.000+01:00

Què és Nadal? no vull dir històricament, ni per quin motiu es celebra el 25 de desembre (i no al maig o quan sigui), em refereixo al motiu pel qual l'ambient s'omple de partícules en suspensió plenes de sentiments, el que un amic en diria "dies nyonyos".

La millor descripció d'acord amb el meu punt de vista la vaig llegir fa uns mesos en un poema de Miquel Martí Pol.

Potser Nadal és que tothom es digui

a si mateix i en veu molt baixa el nom

de cada cosa, mastegant els mots

amb molta cura, per tal de percebre’n

tot el sabor, tota la consistència.

Potser és reposar els ulls en els objectes

quotidians, per descobrir amb sorpresa

que ni sabem com són de tant mirar-los.

Potser és un sentiment, una tendresa

que s’empara de tot; potser un somriure

inesperat en una cantonada.

I potser és tot això i, a més, la força

per reprendre el camí de cada dia

quan el misteri s’ha esvanit, i tot

torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

El trobo deliciós. Hi veig el retrat del Nadal càlid, pausat, familiar, desprès de tot allò que desvirtua l'ideal que de ben segur tots hem imaginat algun cop... que per això serveixen els ideals, per ser ideals.

Només discrepo del contrapunt "trist" dels últims versos. El futur és llunyà i difícil, si, això a tothora, però el "trist" és un concepte transitòri o, com a molt, opcional.

M'equivoco si afirmo que tots hem viscut aquell instant davant d'un mirall, o bé dins el cotxe en una cruïlla, o be davant l'armari mirant que posar-nos, o amb el telèfon a la mà decidint si trucar o no, o potser davant d'uns llavis... quin no ha viscut un instant en què hagi sentit dins seu que la decisió que prengui afectarà a la seva vida futura des d'aquell precis instant? Ho acabarem creient així o li restarem importància, però el record del moment perdurarà.

Potser aquests dies són una bona ocasió per atendre pausadament al que sentim i al que volem per així refermar el compromís amb el nostre projecte de vida. Potser per això ens agrada tant veure'ns o trucar-nos i parlar, doncs així d'alguna forma sabem amb qui podem comptar. Potser caldria entendre per què serveixen els propòsits i els compromisos: per complir-los i fondre les ambigüitats.

Potser és tot això i, a més, la il·lusió que em fa compartir aquest poema que tant m'agrada i aquests "potsers" especials en una nova entrada després de tants mesos, això em fa sentir una mica més feliç aquests dies.

Gràcies per ser a l'altre costat i gràcies a tu en especial si així ho has sentit en llegir-ho.

Brindem per què entre tots tinguem unes bones festes i puguem donar la benvinguda a l'any nou ben contents.

Salut!

1Q84

2011-01-30T21:36:00.000+01:00

It's a Barnum and Bailey world,

Just as phony as it can be,

Buit it would'nt be make-belive

If you belived in me.

"I's only a Paper Moon"

E.Y. Harburg & Harold Arlen

Aquest poema inicia un breu extracte de 1Q84, un llibre del gran Haruki Murakami que des de no fa gaire està disponible en castellà. Tot i no haver començat a llegir-lo, aquest poema dóna una perspectiva altament recomanable.

Aquest bloc fa setmanes que està dominat pel silenci, el motiu és molt lluny de la falta d'idees o de ganes, és cosa del temps i les prioritats. M'he fet el propòsit de no utilitzar més l'expressió "no tinc temps", de temps tots en tenim el mateix, el que em trasbalsa és quan les prioritats no em permeten encabir-hi tot el que voldria...

L'activitat continua i continuarà, tot al seu moment.

Eclipsi de 31

2010-12-31T00:01:00.007+01:00

L'adéu del 2009 va ser èpic, complint un quart de segle banyat per l'eufòria de la bona companyia i la lluna blava que brillava en la última nit de l'any em sentia tant ple com mai abans.

El meu 2010 va començar com si es tractés d'una dutxa plàcida a l'aire lliure després d'un dia dur... i de fet va començar sent-ho, la sorpresa va venir quan l'aigua es va anar refredant progressivament. Just quan el cos s'hi acostumava i semblava que ja no podia ser més freda, tornava a ser-ho una mica més... va resultar que sols era el principi d'un refredament sorprenent. En casos així les opcions són molt clares: O bé acabes congelat, decideixes abandonar i sortir de la dutxa o bé tenses el cos, t'enforteixes i resisteixes treient forces de vés a saber ón fins acabar-la. Jo he decidit resistir.

El que m'emociona és en sortir de la dutxa i mirar el clima al meu voltant. Ha passat un any, a fora fa fred, molt fred, els arbres glaçats, les teulades gelades, els ocells arraulits als seus nius... Me'ls miro amb la tovallola enrotllada a la cintura i m'adono que despres d'una dutxa així quasi no sento el fred. Xemeneies fumejant, boira, el sol just despunta entre els núvols, és bonic! però algú es para a mirar-ho? No. Deixar-se endur per aquest fred "obliga" a quedar-se a casa, abrigar-se, dir que "fa molt de fred" i queixar-se'n... un desastre.

Diguem-ne fred o diguem-ne crisis, és el mateix. En tots dos casos el resultat depèn del tot de la nostra decisió.

Aquest 21 de desembre hem gaudit d'un fenomen lunar similar al de l'any passat, un eclipsi de lluna. Des de la nostra latitud quasi no el vam percebre, no així des de l'hemisferi sud, en una ubicació com la d'aquesta foto feta des de San Salvador.

L'any nou és a tocar. Els optimistes asseguren que la dutxa freda continuarà com a mínim fins a mitjans d'aquest any nou... en fi, saber-ho ens permetrà prendre mesures més eficients contra el fred.

Que el fred no eclipsi la nostra voluntat. Bon 2011, els meus millors desitjos van amb vosaltres.

La foto és un regal enviat el dia de la eclipsi de lluna, el passat 21 de Desembre, gràcies Evelyn.

Quatres

2010-12-28T19:30:00.011+01:00

Pendent de la feina, mesurant el temps per tenir clar el seu cost, prems el botó i ... Clic! aquesta és la sorpresa:

La foto no esta alterada de cap forma: el mòbil és en català i el temps s'ha aturat just als quatre minuts, quaranta-quatre segons i quatre centèssimes. Quatre quatres!

Sense voler donar-li més rellevància de la que té, obtens uns segons de distensió i un somriure als llavis... que tampoc és poca cosa en aquesta última setmana de l'any, "la setmana dels bojos": Uns fan festa i d'altres ho volen tot per ahir.

La tardor cau

2010-12-21T15:15:00.000+01:00

La tardor ja té les hores comptades, un any més arriba al seu final.

Per un dia com el d'avui, he pensat en una cançó que precisament em recorda a la tardor, i no em demaneu el motiu, serà pels colors del videoclip o per la melosa veu de la Najwa Nimri... el fet és que aquesta és la meva cançó del dia.

Que tingueu un gran inici de hivern! ;)

Aquests temps

2010-12-14T15:11:00.000+01:00

Menuts rostres il·luminats,

reflecteixen anuncis, bocabadats.

Benvinguts al nostre temps,

aquí no n'hi ha prou amb ser,
a més, cal aparentar-ho.

De quin color és el pessimisme?

2010-12-03T15:09:00.001+01:00

"El pessimisme es va descobrir el dia en que al pintor se li va acabar el color negre".

Aproximadament deia així la frase, no he arribat a temps de sentir-ne l'autor. Crec que és una imatge molt ben trobada i té raó: quan es veu tot negre té a veure amb una depressió, en canvi el pessimisme brinda gran varietat de matissos (en tonalitats apagades, això si) i en cap cas és només negre. És un argment que així de primera volada s'agafa una mica amb pinces, ho admeto, però no neguem la part de raó que té.

És del color d'aquells dies grisos farcits de núvols que es neguen a deixar-nos veure el sol? o del colors terra típic de la tardor i les fulles que anem trepitjant en passejar pel carrer? o potser el d'un capvespre banyat pel color taronja del sol que es pon?

I ho escric sense ni un xic de pessimisme a la pell, sols és una reflexió en veu alta d'una frase fantàstica ;)

Entendre't

2010-11-27T12:55:00.000+01:00

Home irascible:

contundent, implacable...

insatisfet*.

*aquesta insatisfacció és causa i efecte al mateix temps

Si anessis lluny

2010-11-21T16:39:00.000+01:00

Si anessis lluny

tan lluny que no et sabés

tampoc ningú sabria el meu destí,

cap altre llavi no em tindria pres

però amb el teu nom faria el meu camí.

Un ram de noies no em fóra conhort

ni la cançó sota el dring de la copa,

vaixells de guerra vinguessin al Port

prou hi aniria, mariner de popa.

Si jo posava la bandera al pal

i era molt alta, t'hi veuria a dalt.

Extret de "El poema de la rosa als llavis" de Joan-Salvat Papasseit, publicat l'any 1923. El llibre sencer el podeu llegir des d'aquí, amb els poemes i cal·ligrames ben ordenats, al web de Viquitexts.

Hi ha qui el troba carrincló, d'altres passat de moda, però a mi aquest llibre m'agrada per obrir-lo sense preguntar i llegir-ne un poema per deixar-lo a foc lent dins el subconscient. Llegir als mestres posa al seu lloc la producció pròpia (a vegades sobrevalorada) i esperona a seguir investigant i millorant.

Silenci?

2010-11-16T15:11:00.002+01:00

Una resposta,

de moment ja la tens,

doncs no la tens.

Eslògan

2010-11-05T15:38:00.000+01:00

"La qualitat perdura,

el preu s'oblida."

Llegir això pot animar als qui ho creuen com a prncipi a comprar el producte, d'altra banda n'hi ha que ho veuràn com un eufemisme per no dir que és un producte "car".

Tot això em fa veure clar que el preu d'un producte depèn del client, no del producte.

Strawberry Swing

2010-10-31T20:08:00.004+01:00

Des del primer moment aquest videoclip em va deixar al·lucinat, és el clip més original que he vist en molt de temps.

Altament recomanat per un moment tendre, dolç, quan sembli per un instant que seria possible viure un petit idil·li amb final feliç... just abans d'adonar-se que els finals feliços (lluny de ser una utopia) són una realitat quotidiana, el que passa és que sovint oblidem que després del "final feliç" la vida continua endavant.

Força

2010-10-24T11:11:00.001+02:00

Un dia gris, d’impàs... d'aquells en que penses "si avui ha set així, demà segurament serà millor". La solució per donar-hi color acostuma a ser evadir-se, buscar alternatives i punts de vista diferents, sempre amb la finalitat de continuar el camí.

Ara bé, evadir-se no sempre és sinònim de "passar de tot", a vegades evadir-se consisteix en refrescar la memòria en allò que fa alguns anys es va aprendre, fent-ho d'una forma del tot desenfadada, fins i tot que no tingui res a veure amb el què estas buscant... i aleshores és quan s'encén la bombeta i recordes la importància de la força. Que la inspiració ens agafi treballant...

... i sempre amb sentit de l'humor.

Relativitat

2010-10-18T10:36:00.000+02:00

Llàgrimes fredes,

brollant dels seus ulls...

sense visera.

Avui ha començat el bon temps (per l'època de l'any)

Vídeos i internet

2010-10-12T13:13:00.001+02:00

La qüestió semblava ben senzilla: "per algun motiu que se'ns escapa, resulta que no hem gravat l'episodi d'aquella sèrie, és possible baixar-lo d'Internet i veure'l?" Després de buscar una mica, la resposta és sí.

Descarregar-se els vídeos de youtube a hores d'ara ja no és cap proesa, fins i tot es pot fer sense instal·lar cap programa, directament des d'Internet amb webs com ara Catch Youtube o tantes d'altres que n'hi poden haver buscant a Google.

El que encara no sabia era com baixar-se vídeos de les webs de televisions públiques "a la carta". Per solucionar això existeix un magnífic complement per Firefox anomenat Download Helper.

Instal·lant aquest complement apareix una icona tricolor just al costat de la barra de navegació com aquest:

Clicant a sobre apareix una llista amb els vídeos que tenim a la pàgina, i clicant de nou ens apareix la finestra per descarregar el vídeo.

Que costi tant poc com instal·lar el complement i utilitzar, és símptoma de la bona feina dels autors d'aquest complement. També tenim l'opció de convertir els vídeos a gran quantitat de formats com *.mov, *.mpeg, *.mp4, *.wmv i bastants més, això si, caldrà descarregar i instal·lar un petit programa gratuït per fer-ho. La qualitat que dóna la descarrega convertida a format MPEG-2 DVD és molt bona.

Això funciona perfectament amb els vídeos de la web de RTVE, Cuatro, Youtube, i segurament molts d'altres llocs web que desconec (els de TV3 que he provat, no).

El tema de la legalitat en aquestes descarregues no el conec, però utilitzant el sentit comú (i exceptuant molts dels vídeos de Youtube) crec que vindria a ser el mateix que gravar-se els programes en VHS (fa anys) o ara en els HDMI gravadors. No deixa de ser la gravació d'una emissió pública per la qual no cal pagar per veure-la... com acostuma a passar, la possible il·legalitat dependrà de l'ús que fem d'aquests vídeos.

Àrea

2010-10-05T13:58:00.000+02:00

Els números: rectitud, certesa, màgia, desquadrament, impostos, problemes... millor respirar a fons abans de tornar a revisar on hi ha l'error, sinó és com córrer davant d'una bola enorme imaginària per una pendent al més pur estil Indiana Jones, i no acabes mai fins carrega-te el que estava bé i el que no. Millor aturar-se cinc minuts i tornar a començar el diagnòstic, que tampoc és tant greu.

Apropar-se als extrems amplia la zona de bagatge.

Melua, Katie

2010-09-19T13:32:00.000+02:00

La vaig sentir per primer cop en una entrevista per la radio, seguida d'una interpretació en directe de "I'd love to kill you" que em va fascinar. Desgraciadament estava tant pendent del que sentia que en vaig oblidar el nom... sóc un desastre.

La fortuna em va somriure uns dies després tot fent el dinar, sentia una veu inconfusible i a l'acte em vaig plantar davant el televisor. De poc va anar que no se'm crema el sofregit, em vaig abstreure sense ni adonar-me'n.

Subtil, dolça, clara... una veu fora de sèrie, en un disc que sento la necessitat de comprar i us recomano absolutament. Katie Meula - The house.

Aquest vídeo que us deixo tot seguit és una prèvia del disc per donar-ne una idea ,compost per fragments de cinc cançons:

1. I'd Love To Kill You
2. The Flood
3. A Happy Place
4. A Moment Of Madness
5. Red Balloons

M'agraden especialment "A Happy place" i "Closest thing to crazy". Dediqueu un moment als vídeos, val la pena.

Perseides

2010-08-11T18:11:00.001+02:00

Com a atractiu afegit a les càlides nits d'agost, tornem a tenir les Perseides apareixent fugaces al cel.... això en cas que la pluja no ho impedeixi (almenys des de Catalunya).

També tenim, un any més, els titulars de diari al llindar de la obvietat com aquest de la Vanguàrdia assegurant que "La lluvia de estrellas es en realidad polvo cósmico"... realment es creien literalment això de "lluvia de estrellas"?? Fos com fos, és fantàstic que se n'hagin adonat.

Segurament durant la observació d'aquest espectacular fenomen estirats a les fosques en algun lloc que ofereixi bona visibilitat, algú romprà el silenci comentant com en som d'insignificants en l'univers, tants milions d'estrelles... just en aquell moment d'important esforç d'imaginació serà molt enriquidor recordar vídeos com aquest que he descobert fa poc, del tot desconcertant pel que fa a la nostra petitesa enmig de la immensitat de l'univers.

Bon estiu!

Dificultats

2010-07-28T15:06:00.000+02:00

Estaria bé esmorzar algun dia amb una tassa així.

Salinger, J. D.

2010-07-18T21:38:00.000+02:00

Aquesta va ser una recomanació escrita amb lletra amiga d'ara fa uns mesos:

Per Sant Joan vaig comprar el llibre i en poc més d'una setmana el vaig acabar. Aleshores el primer pensament va ser un "esta bé". Certament la sensació de vergonya aliena em va recórrer el cos durant tota la lectura, compartint les vivències de'n Holden, un adolescent angoixat, apàtic i ingenu. Avui us el recomano per aquests dies d'estiu, és molt bo. M'aventuro a afirmar que, com m'ha passat a mi, té passatges que recorden més o menys alguns moments d'impertinència durant l'adolescència pròpia...

El títol del llibre és confús i em va desconcertar fins llegir que originalment es va traduir al català com "L'ingenu seductor" com explica el traductor. Amb tota la modèstia del món penso que el títol d'aquesta primera edició s'adiu més al llibre... però tampoc sóc qui per qüestionar als traductors de les edicions més recents.

Sigui com sigui el títol actual del llibre sorgeix d'aquest poema de Robert Burns citat en el llibre:

Coming through the rye, poor body
Coming through the rye,
She draiglet a’ her petticoatie.
Coming through the rye

Gin a body meet a body
Coming through the rye;
Gin a body kiss a body,
Need a body cry?

Gin a body meet a body
Coming through the glen;
Gen a body kiss a body,
Need the world ken?

Jenny’s a’ wat, poor body;
Jenny’s seldon dry;
She draiglet a’ her petticoatie,
Coming through the rye.

Insisteixo, és un molt bon llibre: us el recomano.

Realitat / Ficció

2010-07-07T14:39:00.001+02:00

Realitat és,

allò que no s'esvaeix quan deixes de creure-ho.

--------------------

Allò que s'esvaeix tot i seguir-ho creient,

és ficció?

Dolces nits de somnis curts

2010-06-20T12:17:00.000+02:00

"Viure fins a la mort": a primer cop d'ull sembla senzill, però dir això no és cap redundància.

Welcome

2010-05-11T11:11:00.002+02:00

Sentir-se benvingut, cada dia.

Zenttric - Sólo Quiero Bailar

2010-05-08T17:54:00.000+02:00

Si no vas a venir... avisame pronto...

Retalls de temps

2010-04-28T10:04:00.000+02:00

Diuen que la fracció de temps més breu és la que passa des que el semàfor es posa verd fins ens pita el conductor del vehicle del darrera... potser sí que és cert.

Ara bé, sobre la fracció de temps més llarga no n'havia llegit res i crec haver-la trobat: És la que passa des de l'últim adéu o des de l'últim petó fins que arriba el pròxim, doncs sigui quina sigui la mesura que utilitzis, sempre resuta un espai de temps massa llarg siguin minuts, hores, dies o setmanes...

C'est l'amour

Filosofia bella

2010-03-14T12:04:00.000+01:00

Per algun dels carrers de Barcelona, passejant, conversant... segurament massa poc sovint, i quan ho fan la recompensa és notòria.

Silenci?

2010-02-21T01:30:00.002+01:00

I a ves a saber a quina hora... Ells dos es van trobar, casualment, en aquell carrer estret. Feia fred, però es van mirar directament als ulls, una mirada confusa, embriagada de matisos que semblaven perdre's en l'abisme d'aquella petita ciutat de la boira.

Uns dits s'entrecreuen, parlant molt més del que cap dels dos pogués dir aleshores. Un silenci que era així perquè no podia ser d'altre manera. Doncs, per aquelles coses, per aquells sentiments, sobraven les paraules. La boira, els silencis... l'entorn componia un silenci ple per als seus únics oients, ells dos, en la petita ciutat de la boira. Era com si en aquell precís instant s'haguessin aturat tots els rellotges. Ara, els seus ulls eren la única agulla que marcava el pas del temps, totalment aliens a la realitat que els envoltava. Un minut? una hora? una nit? poc més que un sospir que recordarien intensament fins la pròxima ocasió. Un sospir que recordarien cada dia en obrir els ulls, per més distància que els separés... Quelcom que, d'alguna manera seria un anhel en el seu dia a dia.

Escrit per dues mans entrecreuades en un moment d'inspiració, en un cibercafè de vés a saber on... potser, mentre escrivien, sonava un silenci melòdic com aquest.

Felicitat

2010-02-01T15:46:00.001+01:00

Reflex al mirall,

la mateixa pregunta.

La resposta és no.

Últimes impressions de la darrera nit de gener de 2010.

Començo per un dels últims haiku que he escrit. Com que és una adaptació del gènere Japonès al català, en lloc d'adjuntar-hi una imatge (tal i com s'hauria de fer) hi afegiré aquestes paraules ocultes al peu per donar-li un context. Desitjo que us agradin.

Sanjosex: El Camí

2010-01-26T16:02:00.000+01:00

De Sanjosex aquesta m'agrada especialment, d'entre un repertori fabulós.

Sanjosex, Guillamino, Mazoni, Holland Park, El petit de Cal Eril... quin millor que l'anterior, i tots sota el mateix segell: Bankrobber. Molt recomanable.

FTP (II)

2010-01-18T17:11:00.000+01:00

3 de octubre de 2009, 22:54 PM

Aquesta és la data de creació que indica la foto, pot semblar inexplicable en mi. però fins fa uns minuts ni recordava haver-la fet. Aquella nit les tres lletres que durant tant temps frisava trobar van apareixen de nou de forma totalment inesperada just davant meu... i m'adono de la importància relativa que lentament van adquirint els objectius que ja has complert: es comencen a cobrir per la pols del temps des del precís moment en que els compleixes.

Gaudeix-los, recorda'ls, i continua endavant.

Engrunes

2010-01-07T16:05:00.000+01:00

Per més dies que van passant, aquest final d'any m'ha deixat dos moments memorables... engrunes ara que ja ha passat tot.

La nit de nadal. Acompanyava a una noieta menuda a que m'ensenyés el seu món: la seva habitació. Estava molt contenta de ser la protagonista de la situació. En la nostra complicitat em va oferir una confessió fantàstica venint d'una noieta de 9 anys.

"Nosaltres (ella i els seus germans) ja sabem quí són els reis i el tió, però no li diguis a la mama! que s'enduria una desil·lusió..."

- Comentari espontàni després d'una trobada casual amb algú que fa un temps per mi era sensacional:

"Pensa que el meu xicot en sap molt de cuinar! les tallarines de sobre li surten sensacionals!!" ( ella ho deia convençuda, sense ironies...)

Feliç 2010! ;)

Any nou, lluna blava

2009-12-16T06:49:00.001+01:00

Estem vivint l’últim alè de l'any 2009, quin any... hem sobreviscut a la crisi? En això pensava fa uns dies i estic convençut que ha set un any més beneficiós del que sembla (la paraula "benefici" no només està subjecte a termes econòmics, oi?). Els èxits ens arribaran d'ara endavant, començant a mitjans d'aquest any que tenim just al davant, el 2010... bé, tenim tot un any per parlar-ne d'això.

Voldria centrar-me en aquests últims dies de l'any, doncs viurem un fenomen no massa habitual i encara menys conegut. El dia 31, l'últim dia de l'any, diada de Sant Silvestre i (un any més) el meu aniversari, la lluna ens oferirà la segona lluna plena dins el mateix mes, la que es coneix com a "lluna blava". En tot el 2010 no es tornarà a repetir aquesta coincidència.

No tinc cap dubte que aquest fenomen serà objecte de moltes interpretacions, quina més inversemblant que l'anterior... ni em plantejo entrar en aquest camp. Personalment m'ho prenc com un regal: l'últim dia de l'any, quan compleixi el quart de segle, la lluna brillarà amb tota la seva plenitud "blava"! Tant de bo que el cel sigui ben serè... seria el millor regal possible en un dia com aquell.

Per això aquest post em fa una il·lusió especial, penseu-hi, abans de començar amb el raïm mireu al cel i recordeu que esteu veient una lluna especial.

Preneu aquest post com a la meva particular felicitació nadalenca. Avui que és lluna nova, i tenint la propera lluna blava al punt de mira, us desitjo sincerament que gaudiu d'aquestes festes i així puguem començar amb bon peu el 2010: l'any 10.

Gràcies a tots els qui heu passat per aquest bloc o per la meva vida durant aquest any. Gràcies als que hi sou, als que no us deixeu veure, als qui heu marxat, als que no tornaran i als qui encara han d'arribar; gràcies a tots per aquest any amb final feliç.

"Els mots

són aquí, tant si els llegiu

com no. I cap poder terrestre

no ho pot modificar."

Firmat: un selenita.

SI

2009-12-13T20:07:00.000+01:00

Avui el meu país és solidari un cop més, com només nosaltres sabem fer-ho: amb el cor
Avui el meu país ha decidit decidir, i ens il·lusiona perque ens identifica amb una reaitat que anhelem.

Avui em sento orgullós de ser català.

Offtopic: Encara que ho pugui semblar, aquest post no utilitza cap tèncica jedi ni similar per fer publicitat subliminal de cap publicació, que cadascú compri lliurement! :P

El nus

2009-12-06T20:20:00.000+01:00

No recordaba com es fa el nus de corbata, ho he oblidat en un mes de no dur-ne? tot es cobreix de pols massa ràpid... i potser és el millor que pot passar.

Al cap i a la fi (com demostra l'esquema del nus a la corbata) les coses poden acabar bé sense tenir massa clar com s'ha arribat al punt del seu desenllaç. Es deu tractar de depositar confiança en la bona intenció i la intensitat constant per que tot acabi bé... el temps dirà.

Vida

2009-11-29T14:20:00.003+01:00

"La supervivència està molt sobrevalorada; hauríem de procurar viure més"

Estat de shock

2009-11-21T09:21:00.000+01:00

Era una nit freda d'un 10 de novembre qualsevol. En aquella ciutat tot era immers en la més absoluta tranquil·litat de la nit: colors ataronjats, quietud i una curiosa barreja entre vapor i fum que emana de les xemeneies.

En una de les cruïlles que surten de la ciutat hi ha dos cotxes negres aturats d'una forma estranya, els motors segueixen en marxa i els respectius conductors seuen en el capó d'un dels cotxes. Són dos joves, d'edats similars, que fumen en silenci amb la mirada dirigida cap a la foscor del cel. Els seus rostres s'il·luminen seguint els irregulars intervals dels intermitents. Els dos desconeguts comparteixen aquest moment amb alegria, si bé no ho sembla, ni tant sols s'han fet a la idea del que acaben de viure... però se senten afortunats.

- D'això... a on anaves?

- M'espera l'Anna, la meva companya, avui tenim un bon sopar

El jove va deixar la cigarreta als llavis, i va treure el mòbil, allà hi havia la foto d'una noia rossa, atractiva, somrient al seu costat en la que devia ser una caminada de muntanya.

- I tu?

- De tornada a casa, avui estic baldat!

- I la teva Anna?

- (Fa una llarga calada) Doncs la meva Anna l'he deixat fa cosa d'uns pocs mesos... i ara sento alleujament, ràbia, enyorança, és una barreja complicada!

- T'entenc... però tu tranquil home! Que el millor encara ha d'arribar.

Les confidències dels anònims són un fenomen curiós, poques paraules més van compartir. Tots dos van restar en silenci recordant els moments previs a la seva trobada fortuïta. Ara se sentien totalment apartats del mon, com si el temps els brindés una oportunitat per assimilar el que havien fet.

Era tard, unes hores en què quasi no hi ha ningú al carrer. Tots dos volien arribar aviat, i en tenir la cruïlla just al davant van fer la mateixa excepció al mateix moment, creient-se que " a aquestes hores no passa ningú". Greu error. Mentre s'hi aproximaven, en lloc de frenar, van prémer gas a fons durant els instants crucials abans de veure que algú venia per una de les entrades tant ràpid com ells mateixos... i ja era massa tarda per frenar. A mesura que les seves trajectòries s’aproximaven inevitablement ja s’imaginaven enmig d'un munt de ferralla, adolorits, policies per tot arreu... terrorífic. Amb els respectius cops de volant violents, les frenades o els reflexes no n'hi va haver prou, aquella nit es va viure un miracle que sorprenentment a l'últim instant els va fer passar fregant a pocs centímetres.

Passat l'ensurt van frenar en sec poc metres més enllà, i com a acte reflex van retrocedir fins a quedar aparcats l’un al costat de l'altre al voral de la cruïlla. Els temeraris van baixar, nerviosos "de què ens ha anat que no ens matem!" i més enllà de culpes, nervis i masculinitats, van optar per asseure's amb calma per celebrar aquesta oportunitat de continuar il·lesos i poder esmenar l'error en futures ocasions.

Acabades les cigarretes, es van dedicar una llarga i ferma encaixada de mans, amb una mirada als seus ulls on existia implícitament una promesa que cap dels dos va pronunciar, la promesa que sorgia fruit de la por a perdre-ho tot, la por a repetir l'error i tornar a viure uns segons com aquells en què ja no podien fer res per salvar-se.

- Molta sort. Imagino que desprès d'això d'avui n'hem esgotat les reserves per uns quants dies...

- Em penso que si. A mi m'espera un sopar, a tu una llar... cuida't molt.

Pugen als seus cotxes i es miren per última vegada. Just abans d'emprendre la marxa creua per davant seu un cotxe groc amb algú que passa lentament estirant el coll intentant saber que hi fan aquests dos aquí aturats... ni s'ho imagina! (o potser si?)

"El temps"

2009-11-07T17:23:00.000+01:00

Aquest vers és el present.

El vers que heu llegit ja és el passat

-ja ha quedat enrera després de la lectura.

La resta del poema és el futur,

que existeix fora de la vostra

percepció.

Els mots

són aquí, tant si els llegiu

com no. I cap poder terrestre

no ho pot modificar.

De Joan Brossa.

Temps, paraules, percepcions, futur. Des que l'he llegit que no me'l trec del cap. Sensacional.

Aturant el temps...

2009-10-25T06:12:00.019+01:00

Avui és un dia especial, el dia més llarg de l'any... un dia de 25 hores!

Quan era petit em proposava el repte de mantenir el meu rellotge una hora "endarrerit" per aconseguir anar una hora per endavant del món, malauradament acabava rendint-me a la comoditat de dormir una hora més al cap de un parell de dies (com a molt tard)... no es pot contradir a tot el món, i menys durant la infantesa.

De nou avui em plantejo aquest repte. Avui ens regalen una hora, pensem-ho fredament. Per un dia a l'any que es compleix la il·lusió de molts de tenir un dia de 25 hores, aprofitem-ho! Dedicadar-la a dormir és del tot respectable (i la opció majoritària) però d'aquesta forma el temps passa sense ni adonar-te'n, no es treu rendiment a aquesta hora addicional.

Una hora de lectura, de passeig, de festa, de música... són tantes alternatives a dormir que jo us vull proposar una cosa. Avui és diumenge, el dia sense presses per excel·lència. Aprofitant això, us proposo seguir amb el rellotge a la mateixa hora, no el canvieu. Espereu-vos a que arribi aquell moment del dia que desitjaríeu estendre una mica més en el temps i mai podeu fer-ho. Aleshores si, endarreriu les busques del rellotge una hora i assaboriu el moment, cada minut... Això si, aviso que aquesta hora addicional es consumirà sense ni adonar-nos-en, tal i com si estiguéssim dormit... això és inevitable!!

La foto és d'aquesta entrada a la Viquipèdia referent al canvi horari, molt recomanable.

Carta somiada

2009-10-20T01:16:00.000+02:00

Estimada amiga,

Avui he entès la teva última carta, fins ara em tenies estranyat quan asseguraves fermament que “l’amor no existeix”, me’n feia creus venint d’una persona tant viva i estimada com ets tu... m’hauràs de disculpar, últimament estic lent de reflexes!

Els dies que passen lents han set difícils de deixar enrere, una barreja molt espessa de sentiments i ombres ho impregnava tot. Més d’un cop m’he preguntat com hauria anat aquesta travessia sense el teu suport i fins fa poc em preocupava no trobar la resposta, ara prefereixo recordar el valor que té haver-te tingut al costat just quan ha set necessari.

Tu m’has demostrat com els somriures perduren més enllà del temps i de les pors, que són l’arma definitiva contra el pessimisme i el carburant principal de l’amor, si bé amb aquest carburant no n’hi ha prou. Per això aquell amor no ha existit, era immers en la frontera innocent on només hi havia somriures, on es confonien amb facilitat valor i preu, compromís amb conveniència i confiança amb temeritat... sens dubte aquestes confusions són la part que més mal ha fet. Però bé, això ja és parlar del passat. Ara torna a ser hora d’abraçar els moments que venen, amb un somriure.

Tant de bo que poguéssim compartir un nou cafè mig ple.

Amb afecte,

El teu amic.

Autoajuda

2009-10-18T17:24:00.000+02:00

A simple vista aquest missatge és del tot inofensiu, diria que és curiós i tot veure això a la façana d'una botiga de poble, però analitzant-ho una mica...

A primera impressió en podem fer un anàlisi positiu, "Regalen abraçades, uau!" gires la mirada cap a l'aparador on es llegeix en un altre cartell "aquí tenim pel·lícules que et poden canviar la vida, no te les perdis!" més ensota em va semblar llegir alguna oferta 2x1... (no vaig gosar fer-li la foto) aquest segon cartell ja em va fer mala espina... "massa bones intencions en tants poc metres quadrats, no?"

Tercer element a considerar: l'encarregat de la botiga. Un home de mitjana edat, amb una lleugera calba, posat seriós i assegut llegint el diari a l'esglaó de la botiga. Sembla ser que la vida l'ha castigat força en un moment o altre...són coses que es noten a la mirada.

No vaig entrar a buscar "la meva abraçada", vaig seguir endavant pensant en tot això, i en els qui s'aprofiten dels que passen un mal moment (o els ho fan creure) per fer-hi negoci. No tinc clar si és el cas d'aquesta botiga, això si, crec que actualment el negoci de "l'autoajuda" mou tants diners que ha acabat desviant-se dels seus orígens, sembla ser qualsevol motiu és bo per publicar un nou llibre capaç de canviar-nos la visió de la vida... quan potser en molts casos la situació no és tant negre com ens la volen fer creure.

No nego que hi ha llibres d'aquests que són molt bons, jo n'he llegit alguns i m'agrada molt haver-ho fet. Estic pensant en el mateix cas que els "actimel", realment és necessàri prendre un actimel cada dia? em penso que no. N'hi hauria prou amb un cafè al vespre amb uns amics o sortint una mica a que ens toqui el sol.... almenys aquesta és la meva opinió.

Tot això em recorda una d'aquelles frases genials del Grouxo:

"Abans de iniciar la tasca de canviar el món, dona tres voltes per la teva pròpia casa."

La pasió de Pasifae

2009-09-15T11:11:00.000+02:00

Escultura de Òscar Estruga, realitzada amb tres tones de coure, situada en un dels espigons de davant el mar, a Vilanova i la Geltrú.

El primer cop que vaig veure aquesta escultura em va deixar bocabadat, és enorme i molt expressiva. La dona, "Pasífae", dins el toro blanc, i tot el que representa. Sincerament, aquesta és la primera escultura on hi ha un toro que m'agrada.

El mite molt resumidament diu que Posidó, déu del mar, va enviar un toro blanc al rei Minos de Creta perquè el sacrifiqués en el seu honor. El rei Minos no ho va fer, provocant la ira de Posidó. El déu es va venjar fent que la dona del rei, Pasífae, s'enamorés bojament d'aquell toro blanc. Sota les ordres de la reina, Dèdal (que era l'enginyer de l'època) va fer una vaca de fusta, on Pasífae es va amagar, i així Pasífae va poder consumar el seu amor amb el toro blanc. D'aquesta unió va néixer el minotaure que, si mal no recordo, va esdevenir guardià del laberint de Dèdal.

I aquí el mite, dibuixat pel gran Milo Manara

Per més informació hi ha un excel·lent post aquí.

Kopp-Etchells

2009-09-11T11:56:00.004+02:00

Obrint una finestra a la observació, es poden veure coses espectaculars fins i tot en els lloc més curiosos i inesperats. A tall d'exemple? veure com s'enlaira un helicòpter militar al desert.

Aquest espectacular efecte, batejat com a "Kopp-etchells" en memòria de dos soldats morts en combat a l'Afganistan, té el seu fonament en la fricció que es genera en l'impacte de les partícules de sorra contra les pales de l'helicòpter, generant una quantitat considerable d'electricitat estàtica que es descarrega en forma de guspires. Realment espectacular.

Per més detalls no us perdeu la web de Michael Yon

- FTP -

2009-09-02T00:08:00.008+02:00

1 de setembre de 2009, 22:10 PM.

Circulo en direcció Vic parlant amb algú sensacional per telèfon, quan de sobte un cotxe vermell passa com una bala pel carril de l'esquerra, just em dona temps a intuir la matrícula: "FTP". No m'ho crec, tant de temps buscant-la... i la tinc just al davant. Crido d'alegria, accelero i el segueixo.

Un dels avantatges del bluetooth: poder utilitzar el mòbil per altres coses al mateix temps que parles a través seu.

Desembeino el mòbil, inicio la càmera i disparo ràfegues incessants de fotos com si volgués abatre el cotxe... no ho puc evitar. Et retransmeto els fets en rigorós directe, i tot es succeeix tant ràpid que la teva cara de sorpresa es nota tot i la distància, és doblement màgic que aquest moment hagi arribat mentre parlava amb tu. Estic nerviós i ho notes, és evident, "va home, vigila a veure si encara et faràs mal parlant, conduint i tirant fotos!" [...] "Ja parlarem, bona nit", i no t'ho dic però saps que ho penso, t'estimo.

El vehicle vermell s'atura en un punt indeterminat de la capital Osonenca, en baixa una noia joveneta. Quan ella ja és lluny enllà m'aturo pocs metres més enrere i baixo del cotxe en busca d'un primer pla del meu botí, aquest:

El setembre ha començat bé! ;)

P.D. FTP és un protocol de transferència de dades, i pel que significa per a un servidor, fa temps que tenia la inquietud de trobar una matrícula acabada així.

El trofeu del buscador (II)

2009-07-21T01:52:00.003+02:00

El mateix lloc, pensaments relacionats, records, exactament 190 dies després.

La situació no podria ser més diferent de la primera visita. Aquest cop és totalment per plaer, amb molt bona companyia i ben lluny de l’angoixa d’aleshores... o almenys l’angoixa és per motius totalment diferents.

Hi ha vegades en què per trobar allò que has perdut cal deixar de buscar-ho.

Multiplicant

2009-07-15T11:11:00.001+02:00

"La suma dels factors és el que dóna valor al producte"

Un dimarts qualsevol

2009-07-09T00:30:00.003+02:00

Aquell matí em vaig agafar deu minuts de relax. Abans de marxar directe cap al client vaig parar a la zona universitària en un cafè Internet per fer un tallat. Com alguns cops que hi he anat, tot molt net i tranquil. - Un tallat sisplau. Me l'agafo i vaig a seure al davant d'un d'aquells terminals del fons del local.

Fico la moneda de 0,50€ (permeten 15 minuts) i endavant a mirar el correu. Carai! un comentari al blog, a veure... sempre fa il•lusió :P . Sumem-hi alguna invitació a ves a saber quina sessió de Dj a través de facebook, així que inici de sessió a aquesta xarxa. D'acord company, deixem-ho en un "potser", que encara falten uns dies i tot podria canviar. Em miro la pàgina principal i només hi ha que fotos i més fotos de tothom, del cap de setmana, del gat, etcètera, que inciten a fer el tafaner... així que tanco el facebook per endinsar-me en Blogger i el munt d'esborranys que guardo al llapis de memòria... òndia!! i el llapis? ah si, és aquí, buff. Aquests texans apedaçats m'estan donant algun ensurt últimament. Connecto el llapis, em reviso els esborranys que hi ha i algun que ja hi ha al bloc... això no em convenç, ui no... arqueria i paradoxes? buff, quina manera d'escriure més pèssima noi!!!

Entre clicades de ratolí, milers de pulsacions de teclat per minut i glops de tallat ja han passat 11 minuts. En aquell instant alço la mirada i veig com una noia morena de 1'70 i cos... és a dir, que duia un vestit blanc que li quedava preciós, travessa les portes de vidre que separen aquesta secció de la resta del cafè. Ens quedem mirant, ella fa un somrís i em saluda, segurament sorpresa en veure a un noi de la seva edat amb bigoti (això sorprèn, ho tinc demostrat). Em resulta familiar d'alguna cosa, però no ho tinc gens clar, no acostumo a oblidar la gent, ens devem conèixer? I s'asseu dos ordinadors enllà, sento com em clava la mirada en el perfil esquerre, i quan em giro cap a ella queda totalment confirmat. Sense retirar en absolut aquells enormes ulls marrons de mi, ens dediquem un nou somriure.

L'indicador de temps em diu que ja porto 12 minuts allà, he de marxar... estic sol en un cibercafè, tinc una noia a dos metres que em somriu i m'està llençant descaradament mirades furtives i he de marxar??? maleïdes presses! I si, desconnecto el llapis, tanco les finestres, reviso que no s'hagi guardat cap clau d'accés de les sessions que he obert i convido a la noia a seure al meu PC:

- A aquest escara li queden tres minuts, si vols vine aquí.

La seva cara era un poema de fàcil interpretació, molt em temo que no és precisament el que devia estar esperant que li digués, i respon desconcertada

- ah.. si, mmm doncs ja vinc!

S'aixeca, s'acosta, i jo m'agafo a mi mateix amb un atac de valentia i marxo. Ens despedim amb un simple "adéu".

Surto del cafè. On havia d'anar jo? el client! i el cotxe? on he aparcat? [...] per uns moments em sento desorientat, aquests 12 minuts han set molt intensos.

Una història més per omplir el sac amb l'etiqueta "Tot allò que m'he perdut per falta de temps "... clar que, les històries amb un desenllaç obert són molt fàcils de idealitzar ;)

"Jodan!"

2009-07-05T00:43:00.001+02:00

Això em recorda la poesia urbana Vallenca que fa un temps publicava la Pedrafoguera, és un cas semblant: "Jodan!"?

La imatge de l'esmaixada resulta familiar per a molts i a primer cop d'ull dona una pista bastant clara de la intenció de la pintada, fins i tot pot arribar a confondre al receptor i fer creure que esta llegint "Jordan", el nom del mític jugador del la NBA... però no és aquest el cas, no companys.

L'artista en qüestió ens vol abocar a una reflexió molt més profunda, oculta en algun lloc de la confusió de la seva obra... Serà alguna proclama per les càlides nits d'estiu que ens esperen? un crit desesperat d'algú molt necessitat d'afecte?

Aquesta obra mereix una resposta, d'allò que jo en dic vandalisme poètic. Caldrà seguir indagant per trobar la millor opció!

Amb "p" de postres

2009-07-02T00:31:00.002+02:00

Quan vaig veure això em va venir una imatge ben clara...

Separem la part de les fulles d'un cop de ganivet i obrim la pinya en quarts, tallant-la dos cops de dalt a baix. Tot seguit amb molta cura alliberem el deliciós fruit daurat de la carcassa que l’envolta. Un cop tinguem al davant els quatre lingots sucosos de pinya natural, procedirem a tallar-los en porcions aproximades d’un centímetre de gruix, quedant així tota una sèrie de triangles daurats. A mesura que els tallem els anirem abocant en un vol de vidre (bastat gran, si) Sents la olor? mmm...

Amb la fruita apunt dins del vol hi afegim un polsim de sucre (sense abusar, és només per donar-li un toc)... i ara ve el cop de gràcia. Existeix un licor, anomenat Kirsch, especial per postres... el secret consisteix en remullar totes les porcions sense que quedi massa licor al pòsit. Un cop fet, és recomanable deixar-ho almenys mitja hora que reposi la barreja, si bé no és imprescindible. En cas de no tenir Kirsch, és igualment vàlid utilitzar Vodka o Whisky, encara que com a alternativa recomano el Whisky.

Aquests postres són de degustació lenta, un aliat perfecte per iniciar un llarg sobretaula assaborint-ne cada porció i cada instant... a banda que el licor té una graduació bastant generosa i cal assimilar-lo amb calma per raons obvies. No us perdeu la barreja de suc de pinya i licor que us quedarà al plat o a la copa un cop us ho acabeu... mmm... deliciosa!!

Són uns postres sensacionals, encara que no agradi el licor, en dono paraula.

I aquest record em va sorgir en segons, després de veure aquesta “pinya” gegant... sabent el que es pot fer amb una pinya normal i corrent, imagina el que es podria fer amb una com la de la foto! com a mínim es podria omplir una banyera :P

Bon apetit ;)

A cor obert

2009-06-22T00:31:00.006+02:00

Tant de temps, tant de silenci, per venir avui amb la intenció d’escriure del que és impossible…

Un independentista de dretes
El negre fluorescent
Mig forat
Escoltar el silenci a tot volum
[...]

Recordar a on mirava mentre fa “poques” hores ens fèiem dos petons... vaig veure els teus llavis, i no et podria assegurar si tenia els ulls oberts.

Les situacions canvien, però en cap cas el silenci és sinònim de buidor, només és l’absència de paraules. Restar en silenci ens dona temps per escoltar i sentir el que se'ns escapa mentre parlem.

Digital Love

2009-05-06T14:05:00.003+02:00

I al final es van trobar, després de la llarga espera. I a mi aquest moment de realitat em recorda aquesta cançó, del que per mi és el millor disc de Daft Punk.

P.D. Això si, el clip de Interestella 555 podrà agradar més o menys... :P

Realitat

2009-05-02T23:55:00.004+02:00

"La realitat és tot allò que quan deixes de creure-hi no desapareix" una frase brillant, no en recordo l'autor. Jo en dedueixo: tanca els ulls i segueix corrent, que això no ha estat res.

Per mi aquesta nit realitat vol dir entrar al Clot dels romans per primer cop i que la Carla i l'Helena em convidin al xupito del barça, que maques que sou! ^^

Vodka (no ginebra) blue tròpic i rosella.

Hi tornaré, per suposat que si. Des d'aquí la meva recomanació per aquest local del casc antic de Vic.

Realitat és sentir el calor d'una abraçada, en aquesta nit... potser més càlida del que caldria esperar.

Rebo un missatge: "Ens veiem allà?" Doncs no ho sé... a veure com va la nit. La realitat sempre supera la ficció.

El trofeu del buscador

2009-04-27T23:42:00.002+02:00

El temps de camí ja es conta per anys, i l'horitzó segueix en l'horitzó del que la vista és capaç d'escatir... aquesta és la gràcia (encara que no en faci). Voler el contrari, seria un objectiu utòpic.

Recordo que en algun punt d'aquest camí em vaig sentir del tot desorientat, recordo que va ser un diumenge al matí i hi havia neu als carrers. M'esperava que ella acabés la visita, i vaig començar a voltar pel casc antic d'aquell poble preciós. Després de creuar alguns carrers estrets i deserts sense saber massa bé amb quina intenció, em vaig sentir desorientat. No sabia per on havia vingut... "és un poble petit" vaig pensar "si començo a caminar s’acabarà el casc antic en un moment... a veure, a quin carrer sóc?" i vaig alçar la vista per tenir un punt de referència, i em penso que mai oblidaré el que vaig sentir.

"Carrer Perdut"

Em vaig quedar allà palplantat mirant el mosaic amb el nom del carrer. "Què vol dir això de "carrer perdut"?" buff... una coma entre les dues paraules canviaria radicalment el seu significat: "Al carrer, perdut.." seria molt trist així, per això estic convençut que el nom no té aquesta intenció.

El "carrer perdut": un lloc per trobar-se, el trofeu dels buscadors. Un punt on cercar tot allò que no saps quan ho vas perdre, o potser per deixar-hi anar el que vols perdre i oblidar... per mi va ser una mica de tot això.

Per això en aquest punt de inflexió on sóc ara he recordat aquell diumenge, com si ara mateix tornés a ser dret en aquell carrer, sentint el fred al nas i a les mans. Recuperant allò perdut, i fent fora de la bossa tot allò que ocupa molt d'espai i no aporta res més que buidor.

Punt, i apart.

Els estius

2009-04-23T05:44:00.002+02:00

23 d’abril. Sant Jordi ‘09

El pronòstic del temps ens anuncia un dia radiant, perfecte. Que res ens ho espatlli.

Poques recomanacions se m’acudeixen més enllà de manuals i llibres tècnics on el fil argumental és escàs... però bé, per estrany que sembli he estat pensant en un llibre de poesia que he anat llegint en petites dosis i ara el tinc una mica oblidat.

“Els estius” de Josep Porcar. Un poemari del 2007 que vaig descobrir en format PDF fa uns mesos. Ara mateix no disposo dels mitjans per buscar-ne el vincle, però estic segur que no hi haurà problema per trobar-lo buscant pel Google.

Per ara la poesia que més m’ha colpit és la titulada “contravent”. En la primera lectura vaig sentir com un cop de puny directe a la cara... segurament per això encara me’n recordo :P

CONTRAVENT

Podries deixar que el vent torne
a endur-se la veu de les paraules
i de vell recordar que vas ser poeta
fent acapte ronyós d’albirs renunciats.
Però encara ets a temps d’aprendre
que l’estiu formidable que inaugures
pot lluir l’infinit, que els horitzons poden
ser verticals, que amb la mandra dels déus
hauries de poder, també tu, segrestar el sol.
Quin raig podria moure’s idealment,
per unanimitat, sense exigir res a canvi?

Defuig qualsevol treva i deixa’t dur
com un veler a la deriva, com ventim
de cànem surant l’oceà, consentint a l’amor
l’insòlit goig de jugar ben imparcialment
a favor teu, implacable i venturós, possible
contra la dictadura del foc on s’extingeix
aquest arbre gallec, possible contra
la perpetuïtat dels semàfors en roig,
possible contra els tributs i els feus
dels àngels custodis de la llibertat.
Possible.

Podries deixar que el vent torne
a endur-se la veu de les paraules
per a fer-te callar pròsperament
mentre dubtes si tu, si ells, si el món,
si la justícia, si el destí, si l’àspid
guarda encara, misteri sagrat,
una responsabilitat probable, criminal,
força empírica, útil, pura
culpa.

Podries. I no vols.

Feliç diada! ;)

El que realment importa

2009-04-13T11:11:00.001+02:00

Fa pocs dies que tornen a emetre aquest anunci per TV, i m'he recordat de la versió sencera.... és un anunci molt graciós!

I aquest em va agradar molt des del primer cop que el vaig veure "... pues a mi, mi papa me viene a buscar" Una resposta sensacional.

M'agrada la capacitat creativa capaç de crear aquests spots publicitaris tant originals. En la meva opinió volen associar un sentiment al vehicle deixant de banda les seves pròpies característiques. Sempre he dubtat de la capacitat que té aquest mètode per convèncer als clients, però que amb els anys aquesta tendència segueixi vigent és un símptoma de la seva efectivitat... això si, deixant de banda els èxits comercials, per poca televisió que miris t'has d'empassar anuncis, i és d'agrair que siguin tant bons com aquests.

P.D. Ara que hi penso, tampoc em volia deixar aquest de Audi.

28 hores

2009-04-09T11:11:00.000+02:00

I mires el teletext, per saber exactament l'estona que tens abans que comenci aquell programa que vols veure, l'únic que segueixes... i quan finalment es carrega la pàgina tens davant els ulls la resposta al teu esgotament, és normal, ets just al final d'un dia de 28 hores!!

Quatre hores més al dia serien fantàstiques, si bé segur que al cap de poc en farien falta dues més...

El problema no és la falta d'hores, sinó la falta de costum de reservar temps per fer tot allò que mai tenim temps per fer. Una situació tant usual com complicada de resoldre.

Eix Vic - Olot: primeres impressions

2009-04-06T00:13:00.001+02:00

N'hi haurà molts que signarien ara mateix aquest fotomuntatge que un servidor s'ha permès, "el túnel dels cabrons". Se n'han dit tantes de coses sobre el túnel de Bracons i l'eix Vic-Olot en general que hi ha opinions de tots colors: Un acte de terrorisme ecològic, un despropòsit, una inversió equivocada... i així seguint fins a no saber que més dir per seguir-ho criticant. D'acord, és una "ferida al territori", però ho és en la mateixa mesura que ho va ser al seu moment l'eix transversal... i crec que els dos casos corresponen a infraestructures necessàries per tenir unes bones comunicacions. Què voleu que us digui, jo no estic gens d'acord amb els contraris a aquest túnel, ens aportarà molt més del que hem perdut per crear-lo.

No menystinc l'esforç dels ecologistes, en part estic d'acord amb ells i estic content per l'esforç que han fet perquè es respectés l'entorn. És gràcies a ells que tota l'obra s'ha realitzat amb més cura... segurament no tanta com molts hauríem desitjat, però segur que s'anirà polint. Segons tinc entès, el pressupost s'ha disparat bastant més del projecte inicial (fins a un 40% més) degut a tota la variació del traçat i la despesa ecològica per minimitzar l'impacte d'aquesta obra. Vistos els resultats, penso que entre uns i altres han acabat fent una bona feina.

I aquí ho tenim: des de divendres a les 4 de la tarda tenim a la nostra disposició aquesta alternativa que uneix Osona amb la Garrotxa d'una forma molt més d'acord amb els temps que corren. Això si, caldrà esperar a l'obertura de les noves variants per que sigui un èxit rotund, doncs travessar Les Preses és tota una trifulga! és impossible que aquell tram pugui absorbir tot el trànsit que li ve a sobre.

Pel que fa al viatge, és d'allò més tranquil i còmode: es fa molt curt. Un trajecte tant recte i tant ben fet que es converteix en una provocació a prémer més i més el pedal de la dreta. Em pregunto quan tardaran a omplir-ho de radars per evitar aquestes "provocacions"... segur que no tardaran ni dos mesos. Ara només quedarà comprovar les mesures de seguretat quan tornin el fred, les nevades i la boira. Deixarà de ser una pista de velocitat per convertir-se en un trajecte de risc?

Abans d'acabar vull remarcar l'avantatge logístic que suposa. Abans de l'estrena del túnel de Bracons aquest divendres dia 3 d'Abril, si volies anar a Olot des d'Osona l'alternativa més popular era donar la volta passant per Ripoll. Una volta enorme que ocupava fàcilment una hora de viatge tranquil i monòton per carreteres bastant ràpides.

La segona opció consistia a travessar en línia recte per la carretera que uneix Sant Pere de Torelló amb Olot, l'antic traçat d'alguns trams del Ral·li Catalunya- Costa Brava... clarament és la opció més moguda. A bon ritme tenies per endavant una mitja hora de revolts incessants en una carretera molt enrevessada i estreta, travessant penya-segats altíssims amb escassa protecció. Acabes per sentir-te com en un scalextric. La recompensa era parar just quan s'arriba al cim entre Sant Pere i Olot, per deixar que l'acompanyant estirés les cames... davant nostre un mirador ens ofereix un paisatge espectacular amb Olot i les Preses als nostres peus per alleujar la tensió del trajecte :P

També existeix la tercera alternativa que seria passar per Rupit. Un traçat de carretera estreta bastant complicat, molt similar al de la segona opció (si bé no tant perillós). El paisatge és el millor d'escollir aquesta opció: per mi, la més bonica de les tres.

En canvi ara es pot anar de Vic a Olot en només 20 minuts sense presses i sense patir, travessant el tercer túnel més llarg de Catalunya amb 4'5 Km de longitud. Això és prosperar.

Creguem en el progrés: Vic, Olot i Ripoll en distàncies semblants.. Només ens falta saber explotar les oportunitats que obre aquesta nova via, i segur que tots hi sortirem guanyant.

Barnard 33

2009-04-04T22:20:00.004+02:00

Avui encara es veia la taca al terra... de banda a banda.

- On han dut al cavall?
- Doncs... segurament va venir una grua i se'l van endur per enterrar-lo, ja el vas veure el pobre... estava molt mal ferit.

El nen no sap ben bé que dir, és evident que està recordant el que ahir va veure, i el trasbalsa

- Has vist algun cop el cavall més gran de tot l'univers?
- ¿? quin és aquest cavall?
- Doncs existeix una nebulosa amb forma de cavall, és preciosa. No l'has vist mai? (pregunta fàcil per encuriosir-lo...) És el cavall més gran que et puguis arribar a imaginar!
- Noo! I com és? és molt lluny?
- hahaha tranquil home! tant bon punt arribem a casa te l'ensenyo. Crec que es deia... hmmm deixa'm pensar... Barnard 33
- Uau quin nom! Que és un cavall que es diu Bernat? hahaha
- doncs ara que ho dius... hahaha, podria ser!

[...]

I per aquí va continuar la conversa fins arribar a casa. El nen havia deixat enrere el possible trasbals del que va veure la nit anterior.

I la nebulosa? és aquesta.

Celerus equus

2009-04-04T01:00:00.006+02:00

Què passa? Reduïm la velocitat de la marxa, els intermitents dels vehicles i els llums d'una ambulància il·luminen aquesta nit de lluna plena camí d'enlloc... sense alternativa passo per sobre una trencadissa enorme de vidres enmig de l'asfalt, impossible d'esquivar doncs tot està igual.

Avancem lentament enmig d'una dotzena de conductors i vehicles aturats al voram... que és això? un cavall blanc malferit i amb una pota plena de sang corre esperitat carretera amunt. Un accident d'un remolc amb un cavall?? No s'entén res.

Seguim endavant. Quatre cavalls més segueixen al primer, desorientats i espantats. Un home aturat al mig de la carretera resignat a fer alguna cosa regula el trànsit amb energia, ajudat de l'armilla reflectant.

- ... però què ha passat aquí?

- Jo? ... no entenc res. De cop un cavall se m'ha tirat damunt el cotxe! (li senyala al voram dret, on es veu el cotxe en un estat lamentable, trinxat... amb la que deu ser la seva dona a dins, immòbil. Per l'estat del vehicle, semblaria com si hagués donat alguna volta de campana) No sé d'ón han sortit... d'alguna granja m'imagino... (i sospira amb força, preocupat)

Giro la vista endavant i allí, just davant es veu el perfil d'un cavall tumbat al terra. Esta envoltat d'un núvol de vapor fruit de la seva pròpia respiració, i un bassal de sang que creua la calçada de banda a banda... a mesura que és més aprop es sent com crida desesperat.

Per sort la penombra impedeix veure amb claredat com ha quedat el cavall, només es distingueix el seu color marró i una altre tonalitat més fosca que ho impregna tot i segueix el camí dels neumàtics que hi passen per sobre... esgarrifós.

Pocs segons després ja ha passat tot. La fila de vehicles segueix lentament el camí direcció enlloc.

La realitat sempre supera la ficció.

Foc, llum i somnis

2009-03-30T00:22:00.003+02:00

Una il·lusió per començar la setmana, el desig que els somnis donin lloc a realitats... i que aquestes realitats ens acostin a nous somnis inabastables.

Dolços somnis ;)

Realitat

2009-03-24T00:13:00.003+01:00

Vares entrar a través de la coneixença, sabíem que tu ho podies necessitar tant com nosaltres. Vas començar amb molta dedicació i entusiasme, convertint-te en la persona modèlica que ningú rebutjaria sota cap concepte... i així vas ser durant la primera setmana: cap error que no es pogués atribuir a la falta d’experiència. La resta, un exemple a seguir.

A mitjans de la segona setmana la situació ja era de normalitat absoluta, i el teu ritme seguia perfecte. Apareixies una estona abans de començar la jornada i marxaves puntual, com ha de ser. Ens vas convèncer que podíem comptar amb tu.

Va ser durant la tercera setmana, quan ja et senties segura, que et vas relaxar... aleshores ningú li va donar importància, només és ara quan la perspectiva permet veure una imatge clara dels fets.

La tendència va seguir en la mateixa regressió. El dimarts de la quarta setmana una trucada ens avisa d’un sobtat refredat descomunal... el qual, curiosament, va desaparèixer amb la mateixa velocitat en què va sorgir, doncs l’endemà vas tornar. A qui vols enganyar? De què serveix la confiança si no l’aprofites per ser sincera quan ho hauries de ser? És igual el que fos, però segur que no era un refredat.

Avui ha començat la teva cinquena setmana. Arribes tard, i segueixes marxant puntual... aquest no és el tracte. T’entretens amb coses que ja has fet massa vegades com per seguir igual que al principi, i aquella persona compromesa ha donat lloc a algú que intenta aprofitar la situació de coneixença amb el cap per intentar agafar-s’ho amb calma.

Tu et creus que som rics? Creus que treballem més hores que un rellotge per gust? Les coses no són així. No ets aquella persona que ens vas dir... i encara que ho fossis no disposem de recursos de cap tipus per seguir esperant que actuïs com a tal... ja ho veus, aquesta setmana esta sent fluixa de feina. Hauràs de tornar divendres, em sap greu.

I no és cap excusa, és la realitat del moment.

Ara, en cas que rescindim el teu contracte, automàticament et sentiràs amb el dret de titllar-nos del que vulguis “heu aprofitat la crisis per fotre’m fora!”, “només penseu en els diners!” i t’equivocaràs completament. Hauràs oblidat que et vam contractar per que ho veiem una bona oportunitat per tots dos, no dedicaràs cap esforç a recordar la paciència que hem tingut... no t’adonaràs que la feina és escassa i tampoc veuràs que els que quedin per fer-la seran els que la respectin i valorin la seva importància... aquí o en qualsevol altre ofici.

Senzillament seguiràs sense veure la realitat i t’ompliràs la boca de crisis, crisis i crisis.

El dia de l'idiota

2009-03-19T23:53:00.000+01:00

Avui, un dijous que per fi s'acaba... i res millor per omplir cinc minuts de temps mort que buscar imatges a través del cooliris del que et passa pel cap.

Avui tocava "idiota"... però per descomptat que amb ganes d'agafar-s'ho amb bon humor. Aquestes són les imatges que més m'han agradat.

Aquesta seria ideal per convertir-la en un estampat d'una samarreta i vendre-les a centenars aquest estiu. Breu i graciosa.

Un acudit 2.0? SSH, IRC, OS x, "linea de comandos". Humor tecnològic, i del bo!!!

Una etiqueta "creativa", cosa que fa pensar en la infinitat de prospectes i etiquetes que corren per casa i no he llegit ni un sol cop.

Tot això, en resum, tres idioteses per omplir aquests cinc minuts de buidor. confiant que d'aquí a cinc minuts haurà desaparegut.

Per sort demà tornarà a sortir el sol, a més que en poques hores comencem la primavera! concretament a les 12h 44min... poc més de 13 hores des d'ara mateix... que la sang ens alteri!

Feliç divendres ;)

7 dies i primavera

2009-03-14T15:38:00.004+01:00

Un dissabte diferent. Fent neteja en general per casa i recordant la sessió de cine d'ahir al vespre (Rec) amb els amics... "com pot ser que les crispetes hagin arribat fins aquí??"

Feliç de que avui sigui avui, feliç perquè el sol brilla generosament i dona calor...

The sun's in the sky, it makes for happy endings
You can't deny your want a happy ending.

... i doblement feliç per que la il·lusió ha tornat

Open your mind, believe it's going to come to

Per tot això, aquesta és la cançó perfecte per avui.

Brindem pel què vindrà ;)

La lletra sencera aquí

Ladies

2009-03-08T17:49:00.003+01:00

8 de Març de 2009, dia internacional de la dona. Un dia en que elles tenen tot el protagonisme... tant de bo que no només fos cosa d'un dia.

I jo que estic des de bon matí taral·lejant aquesta cançó, instintivament, sense més. És bona oi?

Salut per totes i tots! Bona setmana ;)

Compromís

2009-03-06T00:33:00.002+01:00

Després de 10 minuts de desviament de la seva ruta, per fi arriba al carrer on ella té la botiga.

Decididament creua el carrer a tota velocitat sota la mirada reprovadora d'una parella d'avançada edat que passeja sense presses pel carrer"aquest jovent...". Aparca just davant de la botiga i es decideix a entrar. Coi què és això? “Entri per l’altra porta, siusplau” ah, d’acord. Alça la vista. Ella, que ja l’ha vist, es posa les mans al cap, deixa penjat al client que atenia i va directe cap a la porta.

-Ara no sabria si matar-te o abraçar-te...
-Dona... si em dones a escollir....

I li dedica una abraçada amistosa seguida d’una carícia. “Un moment, de seguida estic per tu”

El client esbandeix ràpid la comanda i surt de l’establiment dedicant un somriure dolç a la noia i una mirada hostil al noi... seria fàcil intuir el motiu.

De seguida es posen al dia dels temes més trivials, si bé els dos saben que és una visita fugaç.

[...]
-Vindràs oi? vull dir, és que no t’ho estic preguntant. Ni tant sols et dono el benefici del dubte. HAS de venir o s’ha acabat tot.
-Va dona, no t’enfadis. Són mesos complicats... d’acord que fa massa temps que no hi ha forma que coincidim enlloc... però confia en mi, et dono la meva PARAULA que vindré. Com vols que m’ho perdi?
-D’acord, no insistiré més. Però això si, heu de passar a recollir la invitació i a fer un cafè, ni que siguin 10 minuts coi!

I sense respondre li dedica un somriure, s’acosta a ella i l’abraça.

-Ja has escollit el color del vestit?
-Si, encara no fa ni una setmana. Serà negre, amb detalls de color blanc i un llaç a l’esquena... ah si, i també té cua!
-Al final l’has trobat eh? i què tal, et queda bé un cop posat?
-Siiii!! fins i tot semblo una dona de debò! Hahahaha Però no li diguis res a ell, li estic fent creure que és una cosa totalment diferent ;)
-Com m’agrada veure’t així de contenta.
-Es que em CASO. T’adones del que acabo de dir?... jo, que em caso. Encara ni m’ho crec...
-Estaràs radiant, segur.

[...]

Retalls

2009-02-20T00:45:00.003+01:00

Dos amics de la infància que es troben per casualitat després de mig any sense coincidir enlloc.

[...]
b- M'he adonat que parlar amb la gent m'alleuja l'ansietat i em fa sentir bé, encara que només sigui parlar de tonteries i riure una mica...
a- tens raó, la vida social és necessària.
b- i tu, que tal? com portes aquest tema
a- Es que no tinc diners per res tio... per això porto uns mesos que m'he oblidat de la vida social.
b- Si ja, però tampoc es tracta de sortir de discoteques... parlar és gratis...
[...]

---- ----

En una entrevista per una feina, ella ha vingut per que ha vist l'anunci a la premsa. Té prop de 50 anys i per estar interessada per trobar feina va molt sobrada...

[...]
50- I quant cobraré? és que segons com ja ni em compensarà el desplaçament...
Empresa- ... el plantejament no és aquest 50... a veure, nosaltres paguem x.xxx€ i tenim com a sou mínim uns xxx€... si per la teva forma de treballar no et pots defensar aquest sou mínim ja no cal que en parlem més.

La seva vara canvia radicalment, obre els ulls com dues taronges i la decepció es fa evident, tant és així que ella mateixa s'adona que ha plantejat tant malament la pregunta que s'ha complicat la vida...

[...]

Empresa- Ja la trucarem (i que s'esperava sinó?)

Treballant

2009-02-16T03:52:00.004+01:00

Mai gosaré dir-ho davant teu, però en el fons va sorgir el dubte. No t'ho diré mai i seguiré al teu costat com fins ara, duent les decisions que vam emprendre fins a les seves últimes conseqüències. Perdona'm per haver dubtat de tu, de tu que tot ho he après... fa unes setmanes ens preocupava la feina, i ara haurem de córrer per contractar algú més.

Amb tot el que esta passant, he aconseguit entendre el sentit d'aquest poema zen.

To follow the path:
look to the master,
follow the master,
walk with the master,
see through the master,
become the master.

Moda econòmica

2009-01-30T00:42:00.001+01:00

Cada any ho veig i m'agafa desprevingut. Resulta molt curiós caminar per els carrers d'un gran nucli de majoristes del sector tèxtil i veure un aparador rere l'altre amb els maniquís amb la seva fredor habitual guarnits amb vestimentes d'allò més econòmiques...

Fixeu-vos-hi bé: És un modelet que duu el minimalisme a la seva màxima expressió! Hem de reconeixer que té molt d'èxit (per alguns és considerat com un dels millors invents de la història), doncs des del 1950 que es comercialitza i dona bons resultats. Un artícle amb molt poques costures, majoritàriament fabricat d'un sol color, fàcil de rentar, molt fresc, de fàcil substitució, econòmic (en rotlles de 25 surt a 0.032€ la unitat), i fins i tot és impermeable! què més es pot demanar d'un article tant barat??

Per sort això no té res a veure amb la salut mental dels dissenyadors... efectivament és degut al canvi de temporada a l'establiment. Alguns esperen que el veí pengi el mostruari, i el veí possiblement té el mateix pensament al cap... fins que algú prendrà la iniciativa i s'estendrà per tot el carrer un dels primers símptomes de la primavera: començaran oficialment les vendes de la nova temporada... i a veure si els clients es motiven per aquest fet i es reactiva el consum.

L'any del bou

2009-01-26T00:07:00.000+01:00

Segint el calendari xinès, fa ben pocs instants que hem sortit de tot un any sota el signe de la rata per entrar en l'any 4707: l'any del bou.

Aquest any que avui deixem enrere ha resultat molt mogut, els desitjos de consolidació i prosperitat han quedat reduïts a zero en aquests últims mesos... segons diuen, la rata ha sigut més moguda del normal (què havien de dir sinó?). Però bé, seguint amb aquesta llegenda oriental, resulta que els 12 animals de l'horòscop xinès es van disputar l'ordre de la seva aparició ens una cursa. Curiosament la va acabar guanyant la rata, ja que va fer la cursa muntada sobre el bou i va saltar per adelantar-se en l'últim instant per resultar vencedora.

L'any del bou arriba per culminar el que va quedar pendent l'any passat, amb la intenció de tornar la calma que hem perdut. Un any de treball, disciplina i paciència... els fruits ja vindran. Un any de ser pragmàtics i anar per feina, però ho digui aquest horòscop o no, no hi ha cap més camí per assolir el que un vol a la vida que fer aquest esforç. Si aquesta crisi tant sols servís per inculcar la idea de l'esforç en les noves generacions seria fantàstic.

Només afegeixo algun element empíric per tancar aquesta post tant esotèric: aquest 2009 ha estat escollit com a any internacional de l'astronomia segons la ONU.

I feliç any nou! ;)

Model 190

2009-01-21T00:50:00.005+01:00

Tenint-vos a vosaltres com a testimonis, juro amb tota la solemnitat que permet aquest bloc que mai més tornaré a apurar el termini de presentació dels models oficials a hisenda...

... ha anat de 3 minuts i 57 segons...

De tornada

2009-01-18T02:06:00.004+01:00

I de nou una nit semblant a aquella, circulant per la mateixa autopista més o menys a la mateixa hora. M’aturo a la mateixa benzinera i em poso a fer flexions més o menys al mateix recó que fa cinc mesos... després de tantes hores és normal que l’esgotament faci acte de presència. Cinc, deu, quinze... un bon glop d’aigua i em miro com dorm tranquil•la dins el cotxe. M’assec al capó. El trànsit no s’atura.

Em pregunto si encara ara em fa mal la mateixa ferida, si porto cinc mesos patint del mateix mal i em nego a creure en aquesta possibilitat... però ser al mateix lloc on em vaig maleir els ossos fa cinc mesos em trasbalsa fins al punt de reconèixer allò que més mal em feia. El gran perill de il•lusionar-se és que corres el risc de rebre un gran pal amb la guàrdia baixa, just en el moment que havies de ser a dalt de tot caus més avall del que et creies... i com costa tornar a on eres abans.

Potser així ja em sento millor. Torno amb les flexions, deu, vint, vint-i-... quatre (curiosament). No puc més. M’espolso les mans i faig un nou glop d’aigua. Entro al cotxe.

- (es desperta al sentir la porta que es tanca) Hem parat? Què feies?
- Ho necessitava, he tingut un dêja vu, com si ja hagués estat aquí abans... m’hi vaig deixar quelcom molt important aquí. I he vingut a recollir-ho.
- (evidentment no entén res de res...) Què?
- Tranquil•la mare, que de seguida arribem. Tu descansa, hem tingut un dia molt dur.
- (fa un somriure) Si.

I enfilem de nou la carretera.

La pitjor crisis possible és la que arruïna la confiança en un mateix... totes les altres és segur que es poden solucionar treballant 25 hores al dia.

60 segons

2008-12-24T00:12:00.000+01:00

És un moment en el temps que es va repetint cada dia sense que te n'adonis, fins que un dia l'atzar et situa en el lloc adequat al moment precís i ho veus amb els teus ulls.

"Ei, mira el rellotge!" "Ostres quin número més curiós eh? jajaja"

01:23 am

Una fracció molt breu que et pots agafar per estar content sense preguntar-te el motiu, ets allà, t'agrada el que sents i amb això en tens prou. Són 60 segons de màgia que avui tenia ganes de compartir amb vosaltres.

No soc gens devot d'aquestes festes, però m'agrada veure que la gent és feliç (o s'esforça per aparentar que ho és) mentre dura tot l'enrenou del Nadal i l'any nou. Vulguis o no s'acaba encomanant, i cobreix amb unes estovalles els forats que queden per tapar... és només una treva molt breu fins a principis de gener, però s'agraeix. Ah si, i la salut perfecte!.

Per això, aprofitant que ara comencen aquests 60 segons de Nadal, us desitjo a tots que passeu unes bones festes.

Una abraçada des del camí ;)

Talk

2008-12-21T01:27:00.002+01:00

Dissabte al vespre, molt lluny de qualsevol indici de festa. Encén l’equip de música i comença a sonar un ritme conegut... Coldplay? Son uns compassos que no passen desapercebuts. Es miren amb un somriure.

- Ei, a tu t’agrada això eh? (dit amb picardia... indicant que a ella no gaire)
- (li pica l’ullet) com ho saps... fa molt temps que no sentia aquesta cançó... (aixeca la cella esquerra, sap que a ella li fa gràcia... ¿?) em permets apujar el volum? crec que ho necessito.
- hmmm... (traduït: “convencem”)
- És dissabte al vespre... imagina’t un podi, llums giratòries... ni tu podries resistir 10 segons sense moure el cos!
- Escolta maco! (somriu i es queda en silenci un segon, escoltant la cançó)... ei espera espera, això es va animant!! fot-li fort!!

Una vitalitat impensable feia pocs minuts es va apoderar del noi, en aquell instant era feliç. Amb el volum posant a prova la resistència dels altaveus varen passar un parell d’hores, immersos en les seves feines amb ritmes techno de fons. El somriure no va marxar de la seva cara ni un instant.

Podria semblar que es conforma amb poc, però potser és que a falta d’una situació millor, ha après a fer grans les petites alegries. Almenys esperem-ho.

P.D. La cançó és la versió més animada i ballable del conegut “Talk” de Coldplay de la mà del magnífic Jacques Lu Cont. Imprescindible en una nit amb ganes de ballar.

Català i punt

2008-12-17T00:15:00.007+01:00

Extra extra!! des d'avui ja es pot descarregar la nova versió del messenger... i és en català!!

Per desgràcia no tindrem el finançament (és decepcionant!), ni tampoc podrem cridar als quatre vents "una nació, una selecció"... però almenys en el ciberespai tenim una posició prou acceptable. Utilitzar un PC a ple rendiment i en català és possible!

La novetat principal es centra en que tenim a la nostra disposició les traduccions per a l'Internet Explorer 7 i la del Messenger, però no oblidem que fa temps que es poden descarregar les traduccions per l'Office 2003, 2007, Windows XP i Vista (disponibles aquí). Crec que per ara compleixen, podem estar contents amb la gent de Microsoft.

D'altra banda, una visita de tant en tant a la web de SoftCatalà i en concret al seu rebost és molt profitosa. Tenim molts recursos en català al nostre abast: la recent traducció de l'Openoffice 3.0, el brillant Firefox 3.0.5 (m'encanta), el compressor d'arxius 7z o, ja en un altre àmbit, els inacabables productes associats a Google. I no oblidem que també podem utilitzar el Facebook traduit al català!! (busca a sota de tot de la pàgina, ja veuràs com si... )

Tot això semblaria impensable fa uns anys, però tenim un idioma amb bona presència a Internet i és feina nostra donar-n'hi més. Parlant d'això, si teniu pensat registrar un domini .cat podeu gaudir d'un descompte del 70% de la quota del primer any si el registreu abans del 31 de Desembre... el dia de cap d'any, les campanades i l'aniversari d'un servidor ;)

Codis QR

2008-12-13T01:42:00.000+01:00

Estic segur que en els pròxims mesos s’aniran propagant de forma més notòria a través de revistes, programes de televisió, cartells, etcètera. Però com passa amb moltes coses que ara ens venen com a novetats, es tracta d’un invent creat pels vols de l’any 1994 que amb els mitjans actuals té via lliure per expandir-se.

Parlo dels codis QR (Quick Response). És un derivat del tradicional codi de barres inventat el 1952 (si, és un invent més antic del que sembla!) sorgit en algunes cadenes de producció Japoneses per establir una codificació fàcil de desxifrar per als seus productes. Ha plogut molt des d'aleshores, i com no podria ser d'altre forma, el nivell tecnològic japonès ha facilitat que es convertís en un codi utilitzat habitualment en entorns per ara impensables al nostre país.

Per poder desxifrar aquests codis només ens cal disposar d'un mòbil amb càmera que suporti aplicacions java. Tenint això, una opció és entrar a la web del Kaywa Reader i a través d'un senzill registre a aquesta web es pot descarregar gratuïtament un lector de codis QR. En cas que vulguem crear els nostres propis codis, també es pot fer des d'aquesta secció de la mateixa web. Hi podem encabir fins a un màxim de 250 caràcters, que no està gens malament.... força més que un sms.

A casa nostre tot això encara és molt minoritari, però d'aplicacions segur que n'aniran sorgint. Segur que ja n'haureu vist algun al diari o potser per el carrer? si, aquests que hi han pel carrer acostumen a indicar quan i on es fan les trobades alternatives... només cal saber on mirar.

D'altres aplicacions més profitoses són la creació de bordats i estampats a la roba utilitzant aquests codis. D'acord que tenen un atractiu molt particular, però ja n'hi ha que en fan samarretes, i fins i tot bufandes! Aquest és un mercat que pròximament indagarem en busca de noves sortides comercials, per provar-ho que no quedi.

333 paraules

2008-12-05T00:22:00.005+01:00

Com deia la cançó: "Els temps estan canviant" i ràpid, toca estar a l’aguait en diversos fronts. Llegir consells com aquests semblarà una lectura recursiva per a molts (quants cops ho han arribat a dir els mitjans?), però potser per d'altres pot ser un bon inici. No està de més fer-hi una ullada, tot sigui per fer front als problemes.

La falta d'actualització d'aquests dies es deu a una progressiva falta de paraules... si, de paraules. Les idees no s'aturen, però quan m'endinso en elles em sento incapaç de trobar les paraules adequades... veig com se m'ha esgotat l'estocatge de paraules que transmetin el que vull dir quan les utilitzo, i l'escàs subministre que va entrant a diari arriba per ben poca cosa, de moment només per omplir el Onenote d'esborranys incomplets d'idees. Ja no em refereixo només a idees per escriure en aquest bloc, és un cas de trencament d'estoc extensiu a d'altres àmbits... potser aquest any hauré de substituir la tradicional sopa de galets per una sopa de lletres en majúscula!

Parlant de paraules, fa uns dies vaig descobrir una situació curiosa al traductor del Google, talment com passava fa uns anys quan buscaves "Go to Hell" i en primer lloc apareixia la web de Microsoft... oi si en fa de temps d'això. En el cas que jo he vist, quan vols traduïr "Check your mail" al català o al castellà utilitzant el traductor del Google, apareix per sorpresa "Correo Yahoo!". Amb això és possible captar algun client? se'm fa estrany... si be segur que aconsegueixin que algu de vés a saber on en parli en el seu blog, hi ha gent per tot!. Peró bé, el que ara tinc ganes de saber és si fan cas de les suggerències de traducció que ofereixen els usuaris, ja fa uns dies que les vaig enviar i tot segueix igual... no m'agrada el correu yahoo.

Que tingueu un bon cap de setmana! ;)

P.D.: He afegit un vincle a BACA, és una iniciativa interessant.

Així viuràs feliç?

2008-11-23T23:27:00.007+01:00

Aquest rètol presideix un enorme solar per edificar des de fa molts mesos, i tot apunta a que seguirà al mateix lloc durant molt de temps més... (havíeu sentit que el sector immobiliari esta en crisi? :P)

Cada cop que passo per davant seu recordo un moment molt concret de fa alguns mesos, durant una conversa informal a tres veus:

- Mira que diuen "Cases amb jardí. Aquí hi viuràs bé"
- Ens volen vendre una família feliç fent barbacoa al jardí?, a veure... tenim a l'home, al nen, fins i tot al gos...però i la dona??

Segons després, la dona que venia amb nosaltres va respondre amb un to decebut:

- Deu haver anat a buscar la carn a la nevera...

Amb aquest post vull retre el meu particular homenatge a les dones, especialment donat per el pròxim dimarts dia 25 de novembre, el dia internacional contra la violència de gènere. De tots els tipus de violència que pot englobar aquesta problemàtica, per mi les agressions més greus són aquelles que passen desapercebudes a ulls dels propis afectats (en aquest cas, afectades). Per sort, les coses ja van canviant.

Com va dir Ghandi, “We must become the change we want to see in the world”.

Fugaç

2008-11-17T00:32:00.004+01:00

Aquest vespre he marxat a mitja muntanya ben lluny de tots els llums, i m’he estirat sobre el capó a mirar el cel... feia molt de temps que no ho feia i em venia molt de gust. (Aclareixo que des d’on visc, anar a mitja muntanya són només deu minuts). L’escalfor del motor a l’esquena em proporcionava tot el que necessitava per poder estar tranquil i no passar fred (hi havien 6ºC).

Es veu perfectament Orió, les osses i... un paraigua? Amb tants punts brillants, la imaginació es dispara.

Quantes estrelles es deuen veure al cel? Una pregunta a la que la ciència ja dona resposta, si be això no li treu gens d’encant. Qui no s’ha tombat algun cop al ras per contemplar l’espectacle?

L’entorn convidava a la calma, i a ordenar sentiments... només se sentia el vent entre les fulles dels arbres, i algun animal de granja que cridava molt i molt lluny. Jo anava donant voltes a alguns contratemps de la feina que ara mateix em preocupen, i per algun motiu he derivat la cosa cap a pensar en “ella”, aquell algú especial. "Fa dies que no m'escriu... m'encanten els seus mails, estarà bé?" He pensat en el seu nom i en aquest precís instant un estel fugaç ha travessat el cel, m’he quedat sense alè. La llegenda mana formular un desig després de veure-ho, però en el meu cas el desig ja era ben clar instants abans que aparegués l'estel fugaç... i així ha seguit després. M'he sentit inesperadament trasbalsat.

Coincidència? Sigui com sigui, aquest ja és un record d’aquells que perdurarà.

"Tal vez"

2008-11-14T00:43:00.004+01:00

Surto per la porta. Mentre busco la clau per tancar vaig deixant les exhalacions impreses a l’aire, fa molt fred i tinc ganes de girar full... per avui ja n’hi ha prou.

Se m’han acabat les forces, no puc més. Pujo al cotxe i dono el contacte, el termòmetre indica 4*C... ja deia jo! Faig un cop d’ull ràpid als controls, aixeco la mirada i em quedo en pausa mirant com, centenars de metres enllà, una llarga filera de cotxes espera immòbil davant d’un semàfor en vermell. De nou em miro als controls.

Serà cosa del cansament, però no em crec el que veig. M’adono que sóc just al davant d’un mirall molt abstracte alimentat per una bateria de 45 ampers. 23999 km, és a dir, quasi 24... com la meva edat. El dipòsit és als ¾ de la seva capacitat, com la meva paciència. Necessito els llums encesos, doncs ara mateix no tinc clar el camí... i és una situació insegura ja que tot allò que m’ajudaria a protegir-me o bé no hi és (cinturó de seguretat) o no esta disponible per algun motiu del tot inesperat (ABS, a sota a la dreta). Un motiu inesperat no té prou pes específic, en vistes dels resultats, potser és millor que es mantinguin al marge... prou de falses esperances.

Per últim veig que tinc el fre de mà activat ( (!) ), i m’adono que estic aturat al davant de l’empresa intentant buscar metàfores allò on no les hi ha. Respiro fons i engego la música. Sona “Tal vez”, de Nena Daconte. Servirà.

Dono mitja volta més a la clau, arranco i me’n vaig a casa per sopar. Uns metres més enllà el comptador canviarà a 24000.

Per la tangent

2008-11-10T22:35:00.006+01:00

Despertar un dilluns al matí amb ganes de menjar-se el món és possible, pensa-ho bé, no és cap miracle. De fet, crec que el miracle d'un dilluns seria sobreviure fins al vespre sense contagiar-te del pessimisme i l'apatia que pul·lula per l'ambient... és com un forat negre capaç d'absorbir tota l'energia que hi aboquis per tirar endavant.

Encara que els dilluns costi una mica més arrencar un somriure, les sortides per la tangent originals com aquesta sempre funcionen, esta garantit, i això permet gaudir d'aquells segons en que un somrís tímid i inevitable emana d'entre els llavis de la persona amb qui passaràs tot el dia... des d'aquell instant el color fa acte de presència.
Tècnicament el dilluns ja ha passat, així que avui m'he sortit amb la meva. A veure com anirà demà ;)

UsbCell

2008-11-07T00:56:00.004+01:00

Estarem d’acord que la principal murga de les piles recarregables és precisament la seva virtut: cal recarregar-les tot sovint. Quantes vegades t’has oblidat de posar-les a carregar? (jo moltes) Quantes vegades ni tant sols les utilitzes i prefereixes comprar piles noves? (hmmm...) Per fi una solució definitiva a tots aquests inconvenients.

Usbcell són unes bateries de la mida estàndard AA que es recarreguen connectant-les a qualsevol port USB. Podria existir una forma més pràctica de recarregar les piles? Ho trobo sensacional, una gran idea, gran com també és el seu preu: 13,95€ les 2 unitats (6,97€/u) , o 130€ en un pack de 20 unitats (6,5€/u). Així de cap diria que cada pila d'aquestes val com quatre d'un sol us.

Això agradarà als ecologistes, i potser també als pares de família ara que s'acosta l'època dels regals... (si, sembla mentida però ja som a novembre!) Jo utilitzo molt poques piles, així que de utilitat n'hi donaria ben poca, però crec que és una idea genial.

Dues vies

2008-11-03T23:27:00.004+01:00

Els viatges en tren són màgics. Sense voler-ho et quedes embadalit mirant per la finestra com van passant els edificis i els paisatges a tota velocitat, i en moltes ocasions ni tan sols pares atenció al que veus... restes amb la mirada perduda, immers en els teus pensaments. Sembla com si tot seguís un ritme. Un videoclip genial.

Estava pensant que un viatge guiat ofereix la tranquil·litat de no pensar en el viatge i concentrar-se en altres coses, és un viatge que saps exactament on i com acaba, lliure dels problemes que hi ha més enllà d'un mateix. Aquest viatge tant còmode et limitarà la visió del que hi ha més enllà de la via... valora el que et perds.

L'alternativa aporta més coses en què pensar i més maldecaps, implica saber decidir el millor quan et quedes tirat i estas tot sol. La virtut d'aquesta opció es que et permet anar a comprovar que és el que t'estaves perdent just darrera d'aquella muntanya... crear el teu propi camí. Aquest és l'avantatge de conduir el teu rumb.

Estic d'acord que m'he deixat molts matisos pel mig, però dient-ho d'una altre forma, per mi aquesta és la diferència latent entre un funcionari i un emprenedor.

Transformació (I)

2008-10-30T00:38:00.005+01:00

"Quan un matí, Gregor Samsa va despertar-se d’uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós. Jeia damunt l’esquena dura, com una closca, i, si aixecava una mica el cap, es veia la panxa de color marró, segmentada per estreps arquejats, com una volta, tan prominent que el cobrellit, a punt de relliscar del tot, amb prou feines s’aguantava. Les cames, molt nombroses i dolorosament primes en comparació amb la grandària habitual de Samsa, s’agitaven indefenses davant els seus ulls.

"Què m’ha passat?", va pensar. Allò no era un somni. [...]"

És possible que hagueu reconegut aquest fragment, efectivament, així és com comença "Die Verwandlung", també conegut com "La transformació", de Franz Kafka.

Em venia molt de gust una relectura i finalment opto per aquest llibre. Potser podríem estar d'acord que Kafka no és la opció més adequada ara que tenim a sobre el batibull econòmic, el fred, la foscor i la pluja de la tardor... que diguéssim aquest home no brilla pel seu optimisme, i llegir-lo potser suma més interrogants i incerteses, o potser no. Tornar a endinsar-se al seu món, fer aquesta transformació, plantejar-se respostes a situacions inversemblants... i per sobre de tot polir encara més l'habilitat de llegir entre línies (això és indispensable).

Mantinc aquests "potser" fins que comprovi si el bon record que en tinc es correspon al que ara experimentaré. 81 pàgines són dues nits.

Salut

2008-10-26T01:35:00.000+02:00

No li agrada anar al metge, en cadascuna de les ocasions que no ha tingut més remei que anar-hi, ha sentit com perdia el temps de forma inevitable... i la que ara l’ocupava no en seria cap excepció. Després d’aguantar la llarga mitja hora d’espera, per fi aconsegueix el diagnòstic i la recepta del medicament que alleugerà les seves molèsties. Decidit, agafa el cotxe i es dirigeix cap a la farmàcia més propera.

-(Ho mira a l’ordinador) Ho sento, si vols te’l demano i demà el tindràs.
- hmmm... no merci, em corre pressa. Seguiré buscant.

I la mateixa escena es va succeir en tres farmàcies diferents, ell ja es veia esperant fins a l’endemà però no va desistir. No va ser fins a la quarta visita que l’atzar va beneficiar a aquell noi.

La quarta era una farmàcia en la que ell hi havia anat només un cop, i va ser per una emergència. Certament la tenia com a última opció per vergonya de tornar a veure a la farmacèutica... al capdavall això són estupideses, si, però així ho sentia ell. Hi aparca a pocs metres, i s’hi acosta amb la recepta doblada a la mà.

Mentre travessa la porta, dona el primer cop d’ull al local, és buit: Ni rastre de clients i/o farmacèutics. S’acosta cap al mostrador i acte seguit apareix una dona alta i atractiva vestida amb bata blanca. Aquesta no és la farmacèutica que ell recordava.

Es creuen la mirada. Un somrís de compromís es dibuixa als seus llavis.

- Bona tarda
- Hola. Vinc per si em podries vendre això (li ensenya la recepta)

Ella es repassa la recepta, frunzeix el front... no li sona el medicament. Acte seguit fixa els ulls monitor i tecleja el nom.

-(s’alegra) Doncs si que en tenim! Un moment que te’l vaig a buscar.

Es dirigeix als prestatges. Al cap de pocs instants li porta.

-Aquí ho tens.... ostres, aquest medicament no entra amb la recepta.
-(l’agafa desprevingut) és estrany no?
-Pensa que hi ha vegades en que els metges ni tant sols saben com es comercialitza el medicament...
-Ja veig, ho fan per protocol i prou
-Si, exacte. Mira, són 10,46€

Ell, dubtant d’aquest raonament, es treu la cartera de l’americana i deixa sobre la taula 10€. Mentre busca les monedes...

-Però és estrany oi? com és que m’han fet la recepta?

Per saciar el dubte del client, ella torna a revisar el codi del medicament.

-Carai! Doncs si que entra amb la recepta!! em dec haver confós amb l’altre que és molt semblant... (ho diu amb sinceritat, és evident que tenia el cap en un altre lloc)

Es fa un breu silenci, no se li acut que respondre... i dispara sense saber ben bé que diu

-Dona, si volies que et convidés a sopar només ho havies de demanar! (li dedica un somriure picaresc)

La dona esclata a riure i es posa vermella com un pebrot. De cop desvia la seva dolça mirada cap al taulell, i mentre segueix rient revisa el preu a l’ordinador. Busca el codi i al cap de poc remunta la mirada i es manté fixa als ulls del noi... una mirada profunda, d’aquelles mirades que volen veure més enllà de la carn...

-(molt dolça) Només seran 4,22€

Ella li dedica un somriure i segueix mirant-lo als ulls, neguitosa. El noi busca les monedes al moneder, i les deixa al taulell. La mà de la farmacèutica és just al costat i ell veu el seu anell de compromís. Com un acte reflex ella intenta ocultar-lo, però ja és tard. Es tornen a mirar als ulls, ja s’ho han dit tot.... agafa les monedes i va a buscar el canvi a la caixa, torna davant el noi i li deixa les monedes just sobre la mà, lentament, fent-li una subtil carícia. Es queden mirant-se als ulls.

El desenllaç més evident és a tocar dels dits, del tot inevitable. Qui sap si només intercanviaran els telèfons, o si s’abraçaran amb força i s’abocaran apassionadament als desitjos horitzontals... és qüestió de segons...

Contra tot pronòstic el noi agafa el medicament, li dedica un somriure i s’acomiada.

-Ets encantadora. Adéu

Mentre condueix de tornada cap a l’empresa, el noi anirà pensant en els comentaris que ha sentit d’amics que conviuen en parella “la vida de solter és el millor!”, “Abans era més lliure...”, i tants d’altres del mateix estil. Aquesta llibertat de la que parlen ja no l’omple, n’està tip... això no és el que ell vol.

Kravitz, L.

2008-10-22T00:15:00.001+02:00

Fa setmanes que va calant en mi, hi penso molt sovint i em fa sentir bé... recordo el que diu i ho taral·lejo. Avui he descobert que aquesta cançó és seva, una cançó que per mi té gust de nit, a una sala que es va omplint poc a poc, a algú que em saluda de lluny, riure, jo amb un got de beguda a la mà, un rostre dolç i captivador just davant meu, uns dits finíssims que juguen amb els cabells... Quants records.

Lenny Kravitz. Fa uns mesos ni tant sols parava atenció a les seves cançons... no va ser fins que vaig sentir la força de "I'll be waiting" que vaig descobrir-lo de veritat. Encara em ve al cap la melodia del piano, esta impregnada de passió. Com més llegeixo les cançons, més m'agraden.

Continuar endavant, som-hi que no ha estat res... difícil... uff Ara toca més que mai nodrir-se de les petites coses, i per això el somrís que ara dibuixen els meus llavis té l'origen en que "L'èxit no és cap lloc on s'ha d'arribar, sinó una manera de fer camí", aquesta és una resposta inesperada i sensacional com sempre ho són. Merci ;)

Fa pocs minuts que som dimecres... com m'agraden els dimecres!!. Aprofitaré aquesta nit per sortir volant, em ve molt de gust.

Nocturnitats

2008-10-18T02:07:00.003+02:00

Quan després de sopar torno a pujar al pis de dalt per enllestir quatre coses més davant l'ordinador, la son s'esvaeix. Poso de fons algun ritme techno per què vagi marcant el pas talment com ho feien els tambors a les galeres... si bé en el meu cas "només" em persegueixen unes factures que li dec a la meva consciència, i sent honest, aquestes son les més difícils de veure pagades.

No seria el primer cop que m'assec a la cadira i quan em giro un moment per mirar el rellotge em sobresalta adonar-me que ja són quarts de tres de la matinada. D'una banda hi tinc la satisfacció que em dona la feina, però estava convençut que hi havia alguna cosa més.

Va ser llegint quatre coses sobre el meu signe segons l'horòscop Xinès que vaig entendre el que sentia...

"Cada signo se rige sobre dos horas del día: la hora de la Rata (11:00PM a 1:00AM) cercana a la medianoche, marca un momento propicio para la meditación y la reflexión profunda: hay quietud y silencio." [...] "En el año de la Rata estaremos bajo el influjo de su fuerza, pero cada persona puede hacerse dueña de su vida y de su destino. Puede que no todo vaya bien, necesariamente. Pero la lección de la Rata es que no debes dejarte vencer o desanimar por los acontecimientos y situaciones desgraciadas." [l'article és aquest]

Sóc bastant escèptic respecte els horòscops, però m'agrada molt quan el que llegeixo coincideix amb el que sento, sigui casualitat o no.

Dilluns, el terrible

2008-10-14T01:25:00.003+02:00

Arribo a casa, és tard... a quarts d'onze del vespre un ja no està per romanços. Baixo del cotxe i em concentro en la rumor del ralentí del motor mentre camino fins la porta petita del costat del garatge (la "porta gran" s'obre des de dins). Trec el clauer de la butxaca i a les fosques intento distingir quina de les 4 claus idèntiques és la que necessito... a través del tacte tots els colors s'assemblen força. Gràcies a un separador que hi tinc el dubte es limita a dues claus, un 50%.

A l'atzar n'escullo una i vaig per ficar-la al pany... però res, no aconsegueixo trobar el forat. Em mantinc pacient i insisteixo un cop i un altre, buscant la ranura amb l'altre mà, amb l'ungla, etcètera... sense èxit. S'haurà esborrat del mapa el maleït forat?? En aquests moments m'adono que encara he de fer el sopar, que és molt tard i el pols se m'accelera. Em vindria molt de gust obrir la maleïda porta d'alumini a cops... però torno a respirar a fons, m'ajupo a l'alçada del pany i aleshores aconsegueixo distingir una ombra estranya que intueixo deu ser el forat del pany. Eureka! la clau entra!

És una clau llarga, i mentre s'endinsa al pany es va sentint com s'obre camí cap a l'interior del mecanisme... quan de sobte m'envaeix el pessimisme, "Últimament m'ha quedat clar que la sort no m'acompanya... pots comptar, segur que era l'altre clau i tot això no haurà servit per res..."

La clau arriba al fons del pany. Moment de tensió. Giro tres voltes a l'esquerra. Respiro alleugerit. La porta s'obre. Li faig una carícia i entro.

Sort que avui ja és dimarts.

10/10/2008 - 00:32 AM

2008-10-10T00:32:00.003+02:00

Ara mateix la única cosa que sé segura és que demà a partir de quarts de 7 del matí el sol tornarà a fer acte de presencia... encara que els núvols ens facin creure que no ho fa.

Fent via

2008-10-07T00:46:00.002+02:00

Les matrícules són un dels grans passatemps mentre conduïm, qui no ha fet combinacions de números o lletres algun cop? Doncs avui, aturat en un semàfor m'he fixat en la matrícula del cotxe del davant...

t'imagines tenir aquesta matrícula?? "CRY"... seria per agafar-s'ho bé.

Això m'ha fet pensar en els temps en que les matrícules només duien dues lletres. Aleshores tenia la convicció que si el meu cotxe duia dues "P" a la matrícula me'l vendria a l'acte... però per sort o per desgràcia l'economia va ajornar aquest moment fins l'aparició de les tres lletres. Hauria desitjat dur "FTP" com el protocol d'internet, però em deuria avançar uns mesos a comprar el cotxe... un error de càlcul!

La paraula que més s'acosta a la pronunciació de la meva matrícula "FRJ" seria "Forja" (desperta ferro!) o "Frijoles" (les mongetes a mi m'agraden força) per tant estic content amb el que m'ha tocat ;).

Fent el curiós, he llegit que entre les lletres que es poden utilitzar (B, C, D, F, G, H, J, K, L, M, N, P, R, S, T, V, W, X, Y, Z) i les quatre xifres s'assoleixen uns 80 milions de combinacions! prou com per poder mantenir aquesta numeració durant 40 anys... que vindrien a ser uns 2 milions de matrícules noves cada any.

Per més que excloguin les vocals per evitar paraules evidents, tres lletres donen molt de joc. Les combinacions permeten casos com "FLY", "FNK", "KGB", "CJB", "FCB", "BCN", "WHY", "XXX", "FCK", etcètera. Un passatemps, res més.

Endavant

2008-10-06T00:42:00.000+02:00

Fa uns dies una persona que brilla amb llum pròpia em va dir "La feina va i bé, però som nosaltres els que seguim aquí." i això em va fer pensar força. Per ella, la noia del somriure, moltes gràcies. Ets màgica.

Segons l'horòscop Xinès som en l'any de la rata, un any de consolidació... a cop d'ull això seria clarament discutible: "Com vols que un any de crisi sigui un any de consolidació?? Va home vaaa!!" Doncs si reprenc l'activitat blocaire és perquè segueixo creient que és cert.

Consolidar

[1696; del ll. consolidare, íd.]

v 1 1 tr Fer més sòlida (alguna cosa). Consolidar un edifici.
2 tr Reunir les parts d'una cosa trencada. Consolidar una fractura.
3 tr obs Cloure (una ferida).

Creia que fer alguna cosa més sòlida només significava cohesionar els elements que la componen i aconseguir que aportin major estabilitat a l'element primer (sigui persona física, jurídica o metafòrica). El que ara visc en la pròpia pell és que consolidar també deriva admetre errors i acceptar les conseqüències, fer el cor fort per convertir algunes seccions en runa i així poder reformar els fonaments i créixer amb més força. Aquest procés no té res d'estrany, vegis la poda dels arbres.

Serà una consolidació partint de la base, amb la única premissa de "fer el que calgui" perquè arribi a bon port. Aquest procés és la font de les tempestes que clamen sobre mi, i de les pors que no em deixen veure-hi clar. Ja no ve de una obvietat més... s'està molt bé quan s'està bé.

Un bon amic ara em recordaria que “Bene curris, sed extra viam” i vist el títol d'aquest bloc, seria molt adient. Caldrà abandonar la ruta dels crancs i recuperar el rumb correcte, sempre endavant.

Les 22 milles no han passat, i costarà acabar-les, però l'esforç i l'ímpetu es mantenen i es reforcen. El major repte serà encaixar pel mig els elements que afegeixen color i que aparentment no hi caben, com la calor que aporta compartir un cafè, gaudir d'una sessió de cine entre amics tots tirats al sofà, o escriure en aquest bloc.

Això continua, gràcies per seguir aquí.

16/09/2008

2008-09-16T23:30:00.003+02:00

“Els errors són un condiment que fa més saborós l’èxit.” Truman Capote

És una frase amb un punt entre optimista i masoquista... però com passa amb tots els condiments, si s'excedeixen en la mesura acaben afogant la resta d'ingredients, per bons que siguin.

Vindran dies millors, han de venir... almenys això espero.

Els pronòstics per als pròxims mesos no conviden a l'optimisme, i d'ara endavant donaré un nou us a la matinada i a les hores d'insomni. Per això volia dir-vos que decideixo aparcar aquest bloc i els blocs en general durant una temporada.

Gràcies a tots els qui en algun moment heu dedicat una mica del vostre temps a llegir el que escrivia. Ha set un plaer llegir-vos ;)

Fins la pròxima.

Vol-ras

2008-09-11T23:55:00.003+02:00

Mirant aquesta foto he recordat que no havia escrit res per la diada. Estava pensant en el batibull que tenim amb el finançament i amb situació econòmica en general, quan m'he adonat que el moment actual té cert paral·lelisme amb aquesta imatge.

Durant un any llarg ens tocarà utilitzar les nostres habilitats per saber-nos mantenir en vol-ras, aprofitant les oportunitats per seguir endavant i tornar a remuntar el vol amb energia. Així és el cas de la cantonada trencada que es veu a la imatge: si com sembla hi va topar un objecte volador, el mateix rètol ja avisava del perill... i haver cedit pocs centímetres més hauria set tràgic. El pilot va saber mantenir el control, i així és com ho va convertir en anècdota.

"Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer."

Visca Catalunya!!

Dakota

2008-09-10T05:54:00.003+02:00

Els somnis ens permeten viure situacions possibles, provables i d’altres del tot surrealistes. Majoritàriament són situacions de les que no tenim el control i ens mostren allò que sentim més profundament, sense subterfugis... tot i que en la majoria d'ocasions la dificultat és entendre el seu significat.

Avui he tingut un somni dolç, breu i estrany. Cotxe, música i carretera. M’he despertat amb un somriure, taral·lejant involuntàriament “Dakota” dels Stereophonics. Imagino que quan vagin passant les hores en recordaré més detalls.

És curiós com, de vegades, són els somnis el que ens mantenen ben desperts.

Actinidia deliciosa

2008-09-06T01:50:00.000+02:00

Avui m’he topat de nou amb la frase que tots hem llegit algun cop quan exploràvem les tipografies de Windows: “El veloz murciélago hindú comía feliz cardillo y kiwi. La cigüeña tocaba el saxofón detrás del palenque de paja.” Aquesta frase sense solta ni volta té l'únic objectiu de reunir totes les lletres de l'alfabet, i així serveix perfectament de mostra per tenir una idea de com és el tipus de lletra. Són els anomenats pangrames.

Per poc que paris atenció al que diu la frase, la relació ratpenat-kiwi no quadra gens, així que m'he documentat una mica en quant a aquest mamífer volador. El seu nom vol dir “rata cega” (Muris caeculus) i com semblava evident no mengen kiwis... són principalment devoradors d'insectes, excepte algunes espècies com l'anomenada “Vampir” (Desmodus rotundus) que també ataca al bestiar i els xucla la sang! Amb aquest nom quí ho diria eh?

Tornant al tema del pangrama de Windows, la versió en anglès és “The quick brown fox jumps over the lazy dog” que fins i tot té sentit. Basant-se en aquesta surt la versió catalana “La feliç guineu marró saltava per damunt del gos ximplet que menjava kiwi amb canyella al zoo hongarès.” Que afegeix la ubicació geogràfica on succeeix l’acció i també trobem l’element kiwi altre cop.

Aquesta fixació amb els kiwis potser té ocult algun motiu més enllà del literari, tracten d'induir en nosaltres el consum d’aquesta fruita? Analitzem els possibles efectes secundaris.

El kiwi o Actinidia (Actinidia deliciosa) és originari de la Xina i ràpidament es va exportar cap a Nova Zelanda, i d'aquí a molt altres climes temperats. És una fruita amb més del doble de vitamina C que una taronja i tant potassi com un plàtan. També és rica en magnesi i fibra. El seu gust té un punt àcid, i resulta deliciós ho mengis amb cullera o pelant la fruita de la forma tradicional (jo prefereixo la tradicional). Per tant, si existís aquesta hipotètica influència enfocada al consum de kiwis, seria del tot positiva per nosaltres.

L'origen del seu nom tampoc és corrent, té la seva història.

[Extracte de la Wikipedia] "El nom «kiwi» és d'origen onomatopeic maori per denominar l'ocell no volador de Nova Zelanda (vegeu kiwi (ocell)). A la I Guerra Mundial va passar a ser el malnom dels neozelandesos. El 1959 una companyia exportadora neozelandesa va etiquetar la fruita de l'actinídia com «kiwifruit». Aquesta companyia després va canviar el nom d'etiqueta a Zespri per a minimitzar confusions i per a distingir-se de la resta de companyies que exportaven amb la denominació kiwi. A Europa i a Amèrica ha quedat abreujat com «kiwi», mentre que a Nova Zelanda i Austràlia es continua denominant «kiwifruit» tot diferenciant-la dels ocells i dels neozelandesos."

I tot això per un "veloz murciélago hindú" que menjava kiwis...

Tempus fugit

2008-09-04T00:37:00.000+02:00

Fa uns dies parlava de feina amb un amic dels anys d’institut. Ell esta preocupat per com li van les coses i estava dubtant entre diverses ofertes laborals. El que més em va sobtar és com va descartar-ne una “És que amb aquesta feina no tindré gens de temps ni per la dona ni per la família...” la frase va quedar a l'aire, de sobte es va fer el silenci i ens varem mirar. Dona? Família?? Uau, que grans ens fem nano!. Inevitablement l’argument de la conversa es va decantar per aquest vessant, remuntant-nos a records que crèiem oblidats... com si es tractés d’una sessió remember amb música dels 90’s. “Com passa el temps eh?”

El temps passa i no s’atura per ningú. Imagino que això és el que dona a les fotos aquella capacitat per deixar-nos embadalits fins que acabem de revisar aquell àlbum de fotos en làmines de plàstic. Les fotos deixen en pausa una fracció molt precisa de temps, des de la que podem formar un punt de referència en els nostres records i transportar-nos per una estona indeterminada a un moment viscut. “Quins cabells que dúiem!”, “Uau! Aquest és en [x], te’n recordes?”, i apareix la típica expressió “Mira que jove que era [x] aquí!”

Heu encertat, el pas del temps és un fet que em fa posar seriós: m’amoïna... em faria molta ràbia fer balanç d’aquí a un temps i retreure’m a mi mateix haver perdut el temps més del que era saludable. I on és aquest punt saludable? no ho sé. Em responc que "Carpe diem", però no em quedo mai tranquil amb aquesta conclusió.

Tanta reflexió sobre el temps te un motiu: avui els meus pares celebren el seu 25è aniversari de casament... i tot aniversari porta implícit el record del transcurs dels anys anteriors, i constatar la velocitat que és capaç d’assolir el temps.

Ara que ja ens hem acabat el pastís, el sopar i tota l’energia que teníem disponible pel dia d’avui, estic molt content de ser aquí i de haver celebrat aquest aniversari, i per molts anys!

Gràcies pel vostre temps ;)

Cool Iris

2008-09-01T02:00:00.000+02:00

Avui he quedat bocabadat, i tinc ganes de compartir-ho. En aquesta ocasió es tracta d’una extensió (o plug-in) per al navegador d’Internet anomenada Cooliris. Si bé ja té un any de vida en la versió per Firefox, fa només un parell de mesos que ha evolucionat per mostrar una galeria d’imatges en 3D al més pur estil Vista... i el resultat és espectacular!. L’he estat provant i funciona a la perfecció tant en Firefox com en Internet Explorer. A la seva web veureu les demostracions del seu potencial.

Veure i buscar imatges per Internet ja és una d’aquelles tasques que es fan quasi a diari, i aquesta extensió s’entén de meravella amb els cercadors d’imatges més importants, així com àlbums a l’estil de Flickr, Photobucket, Picasa, etcètera. I es que fins i tot el Youtube o xarxes socials com Facebook o Myspace en formen part, així que fer una cerca a través de Cooliris és garantia de trobar aquella imatge que busques... i gaudir de l’espectacle. La llista complerta de webs associades la teniu aquí.

Per ara la limitació més clara que li veig és que no té la opció de navegar per les fotos que tenim a l’ordinador, però segurament en pròximes versions ho aplicaran... encara que per als impacients hi ha alguna forma de fer-ho. Es tracta d’arrossegar la carpeta amb fotos sobre el Firefox o IExplorer i quan ens mostri el contingut de la carpeta iniciar l’extensió del Cooliris. El problema és que alguns cop no ho permet i tampoc deixa navegar a través de les subcarpetes, havent de repetir el procés en cada carpeta que vulguem veure. Caldrà tenir paciència fins la pròxima versió.

Deixant de banda aquesta limitació, és una eina que va un pas més enllà de buscar/ visionar imatges: també té vocació de font d'informació. A veure com va evolucionant.

Anem al bar

2008-08-31T01:11:00.004+02:00

Aquest estiu tenia ganes d’agafar-me a un llibre sense complicacions, per descansar una mica de tants números i reglaments retorçats. Sense cap idea en ment vaig estar voltant per la millor llibreria de la comarca (això segons el meu criteri). Entrar-hi és sinònim de passar-hi almenys mitja hora mirant i acabar per comprar algun dels centenars de llibres disponibles. Per mi seria una parada obligada en qualsevol ruta turística per Vic.

Em vaig decidir per un llibre que havia sentit fa algun temps “Plató i un ornitorinc entren en un bar”. Sota aquest títol estrany, hi ha un llibre que parla de filosofia de forma molt desenfadada i directe, combinant-ho amb acudits que fan clara referència a plantejaments filosòfics.

Com que no tinc cap futur com a crític literari, prefereixo posar-vos un exemple del que és aquest llibre.

Utilitarisme:

Ell: Te n’aniries al llit amb mi per un milió de dòlars?
Ella: Un milió? Buf!, em sembla que si.
Ell: I per dos dòlars?
Ella: Vés a pastar fang, nano! Qui et penses que sóc?
Ell: Això ja ha quedat clar. Ara només estem regatejant el preu.

Relativitat dels Valors:

Pat: Et truco des de l’autopista amb el meu nou mòbil.
Mike: Vés amb compte, Pat. A la ràdio diuen que hi ha un boig que va per l’autopista en sentit contrari.
Pat: Un boig? Què coi, n’hi ha centenars!

Existencialisme:

Dues vaques pasturen en un prat. Una li diu a l’altra:
-Què en penses d’aquesta malaltia de les vaques boges?
-No em fa ni fred ni calor! –diu l’altra-. Jo sóc un helicòpter.

I com aquests, hi ha un pilot d’acudits que donen un punt de vista mot divertit de la filosofia. El vaig llegir en poques tardes, i ha resultat ser el llibre light que buscava... em creia que potser massa light i tot. Però aquest llibre té exactament la profunditat que li vulguis donar: pots quedar-te només amb passar de volada per molts plantejaments filosòfics i amb els acudits (que estan escrits en negreta), o fer memòria de què era allò de “l’imperatiu categòric” i recuperar els llibres de filosofia... que això ja seria un esforç, si. El que està garantit és que riureu, i molt.

Clarament us el recomano!

De fora vingueren...

2008-08-27T20:56:00.002+02:00

Tinc un sentiment contradictori. Vaig llegir al Noticiero Textil que el COE (Comitè Olímpic espanyol) havia encarregat els seus uniformes a una empresa Xinesa, en contra dels interessos de les empreses espanyoles. De primera instància em vaig emprenyar “ja hi tornem a ser!” però a mesura que m’he anat informant ho he vist molt més clar. Aniré per parts.

El COE és un organisme privat, així que és lliure de comprar el que ell sol•licita a qui sigui. Va iniciar un concurs pel disseny i fabricació dels uniformes per als jocs olímpics de Pekín 2008, i la oferta Xinesa superava de llarg l’espanyola, no per preu, producció o royalties, sinó per l’aportació econòmica addicional que aportava al comitè. Estem parlant de negocis, i així és com funcionen els concursos: guanya el millor postor.

Una empresa fundada per un ex-atleta olímpic (Li-Ning), els ha passat la mà per la cara i tinc tota la sospita que evoquen a l’orgull nacional i al mal moment del sector espanyol per que no s’han fet amb la producció d'aquests uniformes, han perdut un bon negoci... i aquí és on tinc la contradicció: Per una banda seria preferible que aquest equipament s'hagués fabricat aquí, i més tenint en compte que el COE rep inversions directes de l'estat. Només per donar la imatge d'ajuda al sector tèxtil nacional, el govern hauria d'evitar que passessin casos com aquest. Però per l'altre banda, com a negoci veig just que si és un organisme privat esculli la opció que més els convé, encara que sigui estrangera. Deixeu-me ser una mica pervers... si enlloc de ser una empresa xinesa hagués set, per exemple, l'americana Nike, el CIE (Consell Intertextil espanyol) s'hauria enfadat igual?

Fa una anys l'estat aplicava uns aranzels exclusius per fer front a una eventual onada d'importacions de productes de l'estranger, i en contra del que pretenien, aquesta mesura proteccionista no va fer cap favor al desenvolupament de la indústria. Em sembla que ja fa tres anys que els van obligar deixar d'aplicar-los, i les conseqüències salten a la vista: no hi ha forma de fer front als productes importats. Re-escriure aquest post m'ha fet pensar amb l'Amélie Nothomb, i en la seva "Biografia de la fam": La fam aguditza l'instint i permet fer coses impensables... per suposat que penso en un concepte ampli de "fam". Si voleu llegir una mica d'aquet llibre, fa alguns anys vaig penjar-ne un capítol (per mi és dels millors) aquí el teniu.

A peu de pàgina, afegeixo que la selecció espanyola de futbol vesteix amb roba de Adidas, i curiosament la selecció alemanya d'aquest esport va prescindir de l’equipament d’Adidas (també alemanya) en favor de la americana Nike... i hi deuen haver més casos, n’estic segur.

Punt i seguit

2008-08-25T23:33:00.004+02:00

Avui era el primer dia de feina després de vacances... i tenia ganes que arribes. Per alguns serà "tornar a la rutina", i per d'altres suposa tornar a impulsar els somnis dia a dia, una mica més. Dues formes de veure la vida quasi oposades.

Si em toqués fer un balanç de com m'han anat aquestes vacances, sortiria amb un clar saldo positiu. És clar que també han aparegut els moments que no han sortit com estaven previstos... però hi ha forces més fortes que la voluntat i en aquests casos no hi ha res a disculpar o perdonar, "hi ha més dies que llonganisses" que diuen.

Aquesta és l'actualització final del comptador, feta aquest matí quan anava per sortir del garatge. Per curiositat, sonava "The 32 of december" . Durant les vacances, m'he mogut fins allà on he volgut, que és just el que desitjava... i aquest cop només anant una vegada com a copilot.

Com a conclusió d'una enquesta breu i poc rigorosa, només afegeixo una pregunta: "Treballar ho has d'acabar fent igualment, sigui per tu o per un altre. Tant costaria fer-ho amb un mínim sentit positiu i ganes de fer bé la feina??" Queda dit.